La campanya Banca Armada denuncia que CaixaBank ha invertit més de 121 milions d’euros en el negoci de la guerra

La campanya Banca Armada ha denunciat, un any més, els vincles de CaixaBank amb la indústria de la guerra. Ho fa avui, que l’entitat bancària celebra  la seva junta d’accionistes de forma telemàtica.

David Montesinos, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau a València, i en representació de Banca Armada, denuncia que “durant el període 2014-2019, CaixaBank ha finançat empreses d’armament per valor de més de 121 milions d’euros. Ens permetem posar en context aquesta xifra i relacionar-la amb l’actual crisi provocada per la Covid-19”.

Continuar llegint

Vídeo resum de la intervenció en la Junta d'Accionistes del Banc Santander 2020

Santander captura

 Participen en aquest vídeo:

Ahmeh Mohamed Saleh - Activista de Setem Comunitat Valenciana

Nina González - Coordinadora des de 2013 de Finançament Ètic i Solidari (FETS)

Teresa de Fortuny - Investigadora del Centre Delàs en els àmbits d'arsenal nuclear i empreses de la indústria militar.

 

Bon dia senyors i senyores accionistes, membres del consell d'administració, senyora presidenta.

Els nostres noms són Eduardo Aragón i Gemma Amorós, i intervenim en aquest fòrum com a membres de la Campanya Banca Armada, promoguda pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, l'Observatori del Deute en la Globalització, FETS, Alternativa Antimilitarista- Moviment d’Objecció de Consciència, Col·lectiu RETS i la Fundació Novessendes.

Representem a 6 accionistes que, malgrat les dificultats de la crisi sanitària que estem vivint, han fet l'esforç de delegar-nos un total de 31.188 accions per a què tornem, un any més, a alçar la veu per a denunciar les polítiques d'inversió i finançament que vénen desenvolupant en empreses d'armament durant els últims anys.

Sra. Botín, segons les dades que hem pogut obtenir, vostès continuen invertint o concedint crèdits a una sèrie d'empreses vinculades amb el negoci de la guerra, el disseny i manteniment d'armament nuclear, la militarització i la securitizació de les nostres fronteres i societats. El banc que presideix, a més, té el nefast honor de ser el que més diversificada té la seva relació amb les empreses del sector de defensa o, tal com preferim anomenar-lo nosaltres, del sector de l'economia de guerra.

Hem pogut confirmar que durant el període 2014-2019, el Banc Santander ha apostat per relacionar-se amb almenys 15 empreses de l'economia de la guerra. El muntant total de tots aquests crèdits i inversions –únicament dels que tenim coneixement-, ha ascendit a una suma total en euros de gairebé 3.000 milions d'euros. Repetim, gairebé 3.000 milions d'euros, destinats a finançar la indústria de la guerra.

I quines empreses són aquestes? A què es dediquen? Doncs bé, n’hi ha de tota mena. Empreses Marca Espanya, com MAXAM hòlding, una de les majors fabricants d'explosius i munició militar del món a través de la seva filial EXPAL, a la qual van atorgar 283 milions d'euros en crèdits només en aquest període 2014-2019. També està el binomi INDRA-NAVANTIA, finançat amb 82 milions, que han signat recentment contractes per al Subministrament de Sistemes de Defensa Electrònica a més dels Sistemes IFF CIT-25D per al Programa de les Corbetes Avante 2200 per a l'Aràbia Saudita, actual contendent en la guerra del Iemen i que té una monarquia propensa a vulnerar els drets humans.

Sra. Botín i membres del consell d'administració, creuen vostès que és moralment ètic continuar ajudant aquestes empreses a finançar-se, mitjançant la concessió de crèdits revolving o participant com bookrunners en les seves emissions de bons a empreses que signen aquest tipus de contractes?

També volem destacar la seva relació amb les indústries que participen del negoci de l'armament nuclear, que per si no ho saben encara, és el més perillós i destructiu per a la vida mai dissenyat. Segons revela l'informe, Shorting our security: Financing the companies that make nuclear weapons, escrit i publicat per PAX, Profund i ICAN, vostès han decidit invertir part del patrimoni dels seus accionistes en les següents empreses: Thales, 581 milions d'euros, Safran, 434 milions, Boeing, 372 milions, Airbus, 295 milions, Fluor, 129 milions, Honeywell International, també 129 milions i Serco, 12 milions. En total, 1.953 milions d'euros.

Analitzarem una mica quina relació tenen aquestes grans empreses amb l'armament nuclear.

Boeing, per exemple, està construint noves armes nuclears per als Estats Units mitjançant un contracte de 297 milions d'euros per al que es denomina “Dissuasió Estratègica Terrestre” que reemplaçaran als míssils balístics intercontinentals nuclears ICBM Minuteman III. Aquest gegantesc fabricant també manté altres contractes relacionats amb aquests míssils, que ascendeixen a un total de més 620 milions d'euros.

Una altra d'aquestes empreses, Fluor, està involucrada en diverses instal·lacions empresarials d'armes nuclears estatunidenques. A través d'una empresa conjunta, Savannah River Nuclear Solutions (SRNS), té un contracte de 7.100 milions d'euros per a construir components clau per al programa W88 Alt 370, l'ogiva nuclear desplegada en el míssil Trident II.

Sra. Presidenta i membres del Consell d'Administració, són conscients que dues terceres parts de les seves inversions en armament estan destinades a empreses relacionades amb armes nuclears?

Tenen vostès a les seves mans revertir aquestes decisions en un futur i deixar de finançar a aquestes empreses. Sense l'ajuda o finançament de bancs com el Santander, a les empreses d'armament els costaria molt més dur a terme les seves activitats. Activitats tacades de sang, vermella, com el seu color corporatiu.

Suposem que de moment els compensa continuar fent-ho atès que no veuen tacades les seves mans ni els comporta cap risc per a la seva reputació, però cada vegada més gent comença a conscienciar-se: ja són 81 els països que han signat el Tractat de No Proliferació d'Armes Nuclears, i 36 els que l’han ratificat.

No està de més recordar els efectes que tindria un desastre nuclear: recordem Hiroshima, recordem Nagasaki, recordem Txernòbil, recordem Fukushima. Intentin imaginar com es gestionaria sanitàriament una altra catàstrofe d'aquestes magnituds, que no coneix fronteres i els efectes nocius de les quals perduren dècades. La crisi que estem vivint per la pandèmia del Covid-19, al seu costat, no és res. Els professionals de la salut són clars: “no hi ha cap forma per a respondre adequadament a una guerra nuclear. La nostra única solució és treballar junts com una comunitat global, per a prevenir que ocorri” .

Des de la campanya Banca Armada, en nom de totes les persones accionistes crítiques amb les seves polítiques de finançament de la indústria de la guerra, volem exigir al Banc Santander que deixi d'invertir i finançar a aquest tipus d'empreses d'una vegada per totes. Esperem que la nostra denúncia a poc a poc els vagi calant i removent les seves consciències, i que deixin de pensar únicament en els seus resultats anuals i els seus dividends.

 

 

Vídeo resum de la intervenció a la Junta d'Accionistes de Bankia 2020

portada bankia

Participen en aquest vídeo:

Edgard Vega - Membre del Centre d'Estudis per la Pau Josep Manuel Delàs.

Esther Paulo - Directora de la Fundació Novessendes.

Marie Faye - Presidenta de Diomcoop, cooperativa que cerca alternatives dignes a persones vulnerables en situació irregular.

 

Bon dia senyors i senyores accionistes, membres del consell d'administració, senyor president.

El meu nom és Edgard David Vega i els parlo com a membre de la Campanya Banca Armada, promoguda pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, l'Observatori del Deute en la Globalització, FETS, Alternativa Antimilitarista-Moviment d’Objecció de Consciència, Col·lectiu RETS i la Fundació Novessendes.

Per quart any consecutiu, volem alçar la veu per a denunciar les polítiques d'inversió i finançament que venen desenvolupant en empreses d'armes durant els últims anys. Segons les dades que hem pogut obtenir, vostès continuen invertint o concedint crèdits a una sèrie d'empreses vinculades al negoci de la guerra, la militarització i securitització de les fronteres i les nostres societats.

Hem pogut confirmar que en el període 2014-2019 la seva relació amb la indústria armamentista s'ha materialitzat mitjançant una suma total d'inversions i finançament que ha ascendit a més de 85 milions d'euros.

Concretament, va atorgar 55 milions d'euros en crèdits a l'empresa MAXAM l’any 2014, aquest fet ja l’hem denunciat anys anteriors en aquesta junta, però volem recordar-lo atès que MAXAM és una de les empreses d'explosius militars més grans del món. Fabrica i exporta tot tipus d'explosius civils i militars: municions de morter, de calibre mitjà, d'artilleria i d'armes lleugeres; granades subaquàtiques i bombes adossades, entre altres.

D'altra banda, va finançar amb gairebé 30 milions d'euros a INDRA, empresa que dedica al voltant del 27% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol i sistemes de tir i de defensa electrònica.

Per a nosaltres, el cas d’Indra és especial, perquè aconsegueix grans contractes públics, que consumeixen ingents quantitats dels pressupostos estatals i europeus. Aquests fons podrien dedicar-se a altres qüestions, més necessàries, com són la sanitat o educació. En lloc d'això, Indra aconsegueix postular-se com un actor de referència en aquesta indústria del desenvolupament de la guerra. Prova d'això és la seva actual designació per part del Govern espanyol com a coordinadora nacional industrial en el programa europeu de Defensa FCAS (Future Combat Air System), el major programa conjunt europeu de defensa fins al moment o, tal com preferim anomenar-lo nosaltres, d'economia de guerra. INDRA també ha signat recentment contractes per al Subministrament de Sistemes de Defensa Electrònica a més dels Sistemes IFF CIT-25D per al Programa de les Corbetes Avante 2200 per a l'Aràbia Saudita, actual contendent en la guerra del Iemen i que té una monarquia propensa a vulnerar els drets humans i, dit sigui de pas, molt amiga de la nostra.

Però continuem mantenint que el cas de INDRA és especial perquè també es lucra amb la gestió de les polítiques de control fronterer que vulneren els drets fonamentals de les persones refugiades que fugen de territoris en conflicte com el Iemen; o que simplement es veuen obligades a migrar perquè no poden viure als seus països d'origen per culpa del sistema econòmic que vostès alimenten. Ningú hauria d'haver de migrar i ningú hauria de ser mai considerat “il·legal” ni veure's sotmès a aquesta realitat tan lamentable que la Unió Europea sosté gràcies a empreses com Indra a les seves fronteres.


Sr. President i membres del Consell d'Administració, en la seva Política de Finançament de Sectors controvertits figuren dos compromisos sobre aquest tema. El primer:

  • “No es finançaran operacions l'objectiu de les quals siguin empreses amb vinculació demostrada en la fabricació, distribució o comercialització d'armes controvertides”. Però senyor Goirigolzarri, quina arma no és controvertida? Quina arma és garant de pau?

El segon:

  • “No es finançaran operacions d'empreses d'armament el país de nacionalitat del qual o residència mantingui conflictes armats o figuri en la relació de països sotmesos a embargaments”. Però senyor Goirigolzarri, què hi ha de les empreses nacionals espanyoles com INDRA i MAXAM que es lucren del negoci de la guerra i de la militarització a les fronteres? Està disposat a comprometre's a no finançar més els seus projectes?

Tenen vostès a les seves mans aquestes decisions. Sense el finançament d'institucions financeres com Bankia, el 75% de les armes no es podrien fabricar.

Des de la campanya Banca Armada, en nom de totes les persones accionistes crítiques amb les seves polítiques de finançament de la indústria de la guerra i en nom de totes les persones migrades, volem demanar a Bankia que deixi d’invertir i finançar aquest tipus d'empreses.

Moltes gràcies per escoltar-nos, esperem que aquesta denúncia remogui una mica les seves consciències i deixin de pensar únicament en els seus dividends.

Vídeo resum de la intervenció a la Junta d'Accionistes del Banc Sabadell 2020

 

Participen en aquest vídeo:

Toni Tatay - membre de Justicia i Pau Alacant

Koldobi Velasco - membre d' AA-MOC

Susi Snyder - lidera el projecte PAX No Nukes  i també coordina la investigació i la campanya Don't bank on the Bomb.Portada

 

Bon dia senyors i senyores accionistes, membres del consell d'administració, senyor president.

El meu nom és Antoni Tatay Nieto i els parle com a membre de la Campanya Banca Armada, promoguda pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, l'Observatori del Deute en la Globalització, FETS, Alternativa Antimilitarista-Moviment d’Objecció de Consciència, Col·lectiu RETS i la Fundació Novessendes.

Els parle en representació de un total de 107.816 accions que ens han delegat, un any més, 7 accionistes per a denunciar avui, en aquesta junta les inversions en empreses de la indústria de l’armament que continua realitzant el Banc Sabadell.

L’informe Shorting our security: Financing the companies that make nuclear weapons, publicat el passat juny per PAX, Profundo i ICAN revela com han continuat vostès donant el seu suport financer a AECOM i han començat a finançar General Dynamics.

Aquesta darrera empresa, senyores i senyors accionistes, va tancar el passat mes de desembre el contracte de construcció naval militar més gran de la història, un acord de 22 bilions de dòlars per a nou submarins nuclears nous.

L’adjudicació, emesa a la companyia filial General Dynamics Electric Boat, és per a un cinquè lot de submarins d’atac ràpid, amb lliuraments programats entre el 2025 i el 2029. La Marina dels E.E.U.U ja compta amb 18 d’aquests submarins de classe Virginia però vol arribar a disposar de 40 a la seva flota. Un dels seus directius, Kevin M. Graney -president d’Electric Boat Division- va declarar:

"Aquest contracte permet que el nostre equip de construcció naval, els nostres proveïdors i els nostres empleats planifiquin amb anterioritat de manera que puguem seguir lliurant submarins de qualitat, sigil i letalitat inigualables"

Però no només han decidit invertir en aquesta nefasta empresa, també han augmentat el finançament en una altra indústria de la guerra com AECOM. Aquest fet ja el vam denunciar l’any passat però lluny d’escoltar el seu accionariat i les denúncies d’aquesta campanya, s’ha gairebé triplicat el seu suport financer a aquesta empresa només entre 2017 i 2019: una suma total de més de 65 milions d’euros.

 

Aecom treballa en el Laboratori Nacional Lawrence Livermore, on participa en la recerca, disseny, desenvolupament i producció d'armes nuclears, incloent-hi el programa d'extensió de vida de les bombes nuclears B-61 i de l'ogiva nuclear W80-1 per a míssils de creuer llançats des de l'aire.

També volem destacar una menor, però també moralment molt reprovable inversió en accions de l’empresa Raytheon. Una empresa nord-americana dedicada exclusivament a l’àmbit militar, sobretot a la fabricació de míssils i els seus sistemes de control, que s’enorgulleix d’haver fabricat armament utilitzat durant el segle XX en tota una sèrie de conflictes armats coneguts per tots vostès des de la Segona Guerra Mundial fins a les Guerres del Golf passant per Vietnam.

Per desgràcia, encara hi ha desenes de conflictes armats oberts al món. Creuen vostès que és ètic finançar les indústries que els mantenen? Què en pensen de que les seues inversions puguen estar involucrades en alguns d’ells? Deixaran algun dia de finançar el desenvolupament, la construcció i el manteniment dels arsenals nuclears capaços de destruir la vida a la terra?

En la seua resposta a les nostres intervencions de les últimes juntes d’accionistes, sempre contesten que el banc Sabadell ha aprovat una política restrictiva en relació a les seues inversions en el sector armamentístic, i que mitjançant el comitè d’ètica i comitè de riscs es valoraven aquestes inversions tenint en compte les directrius marcades pels organismes de defensa dins del nostre àmbit (ONU, OSCE, UE), considerant que aquestes inversions són necessàries per a la defensa de les democràcies.

Doncs bé, és de públic coneixement que part de les armes que vostès financen han sigut utilitzades en conflictes com la guerra del Iemen i han causat la mort de civils innocents, molts d’ells xiquets i xiquetes sense cap culpa de res. Aquesta guerra està liderada per l’Aràbia Saudita, que encara que té molta solvència, no és precisament exemple de democràcia.

Els seus comitès d’ètica i riscs podrien avaluar quina part de responsabilitat té Banc Sabadell en eixe conflicte que el mercat d’armes alimenta.

Entenem que el muntant de les inversions de l’entitat, si bé és una quantitat considerable, representa una part molt xicoteta de les seues inversions totals. Els accionistes que representem estimen que no són necessàries aquest tipus d’inversions per a la rendibilitat del Banc Sabadell, i encara si ho foren, renuncien conscientment als beneficis que puga proporcionar-los.

De veritat els val la pena?

Apel·lem a la consciència dels membres del consell del Banc Sabadell, la mateix que els ha portat a revisar “escrupolosament” aquest tipus d’inversions com ens diuen en la seua resposta a les nostres darreres intervencions, per a que definitivament preguen la decisió ferma d’abandonar les inversions en empreses del sector de l’armament.

Gràcies per escoltar-nos però no volem a soles que ens escolten: volem que canvien les seues polítiques d’inversió i finançament. És hora de deixar d’invertir i traure redits d’aquest negoci de la guerra.

 

[1]Font:https://www.fool.com/investing/2019/12/11/general-dynamics-gets-historic-sub-contract-heres.aspx

Intervención 2 Junta Accionistas BBVA (13 marzo 2020 Bilbao)

 

Buenas tardes Sr. Presidente, miembros del Consejo de Administración, señoras y señores accionistas.

Soy Gemma Amorós y hablo como miembro de la campaña Banca Armada, promovida por el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, Justicia i Pau, l’Observatori del Deute en la Globalització, FETS, Alternativa Antimilitarista MOC, Colectiu RETS y la Fundació Novessendes.

Les hablo en representación de 26 accionistas críticos con su política de inversiones, que un año más, nos han delegado un total de 386.852 acciones para alzar nuestra voz hoy en esta junta y denunciar así las inversiones en empresas de armamento que siguen realizando ustedes en nombre de esta institución financiera.

Sr. Carlos Torres, el BBVA que ahora usted preside, tiene, un año más, el nefasto honor de ocupar el primer puesto entre los bancos españoles en lo que refiere a financiación de la industria de la guerra. 4.450 millones de euros destinados a crear sufrimiento, prolongar conflictos y provocar muertes. Repito, 4.450 millones de euros.

Pero no queremos quedarnos solamente con las cifras, Sr. Torres, porque ustedes ya las saben muy bien. Permítanos que insistamos en recordarles su política de inversiones en materia de defensa, que dice textualmente que el BBVA:

No mantendrá relación financiera alguna con empresas que venden armamento a países o grupos sujetos al embargo de armas de la Unión Europea, la Organización para la Seguridad y la Cooperación en Europa (OSCE) y Naciones Unidas”.

Pues bien, siento informarles que la Unión Europea tiene documentados al menos siete casos de envíos de material bélico fabricado en España a zonas en conflicto, y uno de ellos tiene como escenario la República Centroafricana y como protagonista la empresa española MAXAM, que ustedes financian.

En el informe realizado en 2015 por Conflict Armament Research hay evidencias gráficas, fotos, que demuestran un hallazgo de municiones de pequeño calibre, inferiores a 20 mm, en septiembre de 2014, cuando el conflicto y el embargo en República Centroafricana seguían vigentes. Esos hallazgos se produjeron en dependencias de la base militar de M'Poko, a 7 kilómetros de la capital, Bangui, donde se encuentra el aeropuerto internacional, y proceden de dos fabricantes españoles: Nobel Sport España y Maxam Outdoors S.A. En el informe consta que Maxam suministró las municiones a un usuario que aparece como desconocido, pero no ha sido posible determinar la ruta desde este usuario hasta los civiles armados y las milicias anti-balaka, destinatarios finales de la munición.

Sr. Torres, usted sabe que no es el único caso en el que se encuentra municiones de Maxam en zonas en conflicto, tras lo sucedido con Maxam Anadolu. ¿es el BBVA consciente de que está financiando una holding empresarial que hace exportaciones a países en conflicto y con embargo de armas?¿Piensan seguir ofreciéndoles su apoyo financiero?¿Qué explicación puede ofrecernos para justificar una inversión de este tipo por parte del banco que preside?¿No le da vergüenza tener una política de inversiones en materia de defensa e incumplirla de forma tan flagrante?

A parte de Maxam, ustedes también financian, con el dinero de los inversores, otras empresas dedicadas a la fabricación de armamento. Y nos gustaría recodárselo. Sólo en el período 2014-2018 financió a Aecom, 468 millones, Boeing, 301 millones, Airbus Group 294 millones, Honeywell International, 263 millones, Jacobs enginyering 148 millones, Leonardo 104 millones, Navantia 80 millones... entre otras.

Sras. y Sres. accionistas, es su dinero el que se está invirtiendo en la fabricación de armamento.

Sr. Presidente y miembros del Consejo de Administración, cada vez hay más accionistas y clientes de su banco que se oponen a su política de inversiones, que no quieren tener en sus conciencias el peso de la guerra y de la muerte. Así que le instamos a usted y al Consejo de Administración aquí presentes, a que realicen un ejercicio de responsabilidad y finalicen su relación con las compañías que fabrican armas. De lo contrario, des de la campaña Banca Armada, y gracias al apoyo de cada vez más de sus accionistas, no nos cansaremos en venir y preguntarle hasta cuando, Sr. Torres, hasta cuándo seguirán siendo cómplices del negocio de la guerra.