La campanya Banca Armada i mutualistes denuncien les inversions de Mutua Madrileña en el negoci de la guerra i les fronteres

 

entrega simulador nh90 ok

 

 

Avui, 11 de juny del 2021, data de la celebració de la Junta General del Grup Mutua Madrileña, des de la campanya Banca Armada s’ha promogut una acció de visibilització a través de les xarxes socials, per a demanar que el grup Mutua Madrileña deixi de finançar a la indústria de l’armament. Fins ara, es conegut que Mutúa Madrileña ha invertit en els darrers anys en empreses com Indra Sistemas Sa, empresa que dedica al voltant del 27% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol i sistemes de tir i de defensa electrònica

Tal com les mutualistes expliquen en les seves cartes, INDRA participa a més en el Programa de les Corbetes Avante 2200 de Navantia destinades a l'Aràbia Saudita, actual contendent en la guerra del Iemen. Per si això no fos poc, Indra també es lucra amb la gestió de les polítiques de control fronterer que vulneren els drets fonamentals de les persones refugiades que fugen de territoris en conflicte com el Iemen.

Les mutualistes-activistes han estat cridades a publicar a través de Twitter i Instagram l’escrit amb la denuncia feta al president Ignacio Garralda i al Consell d’administració de l’entitat financera.

Aquest és l’escrit:

En condició de mutualista de la Mútua Madrileña i amb número de pòlissa xxxxx, em dirigeixo a vostès avui, dia de la Junta General Ordinària, per a manifestar el meu total desacord amb les inversions que fa la seva entitat en empreses relacionades amb el negoci de la guerra.

Les dades que exposaré a continuació són resultat de les investigacions realitzades pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau que, juntament amb les altres entitats que formen la Campanya Banca Armada, porten quinze anys fent recerca i denunciant el controvertit vincle entre les entitats financeres i les empreses d’armament.

Sr. Garralda, durant l'any 2019, Mútua Madrilenya va invertir 3.283.600€ a Indra, empresa que dedica al voltant del 27% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol i sistemes de tir i de defensa electrònica.

Indra és una de les empreses més protegides de l'Estat Espanyol, amb una taxa de creixement de vendes del 455% durant el període 2006-2015. L'empresa copa el 19,4% de les vendes de defensa en el sector de vehicles terrestres, domina les vendes de defensa en el sector espacial i acumula un 38,6% de les vendes de defensa en el sector de míssils, a més de ser present en els sectors naval, aeronàutic i, òbviament, també en l'electrònic-informàtic, on acapara prop de la meitat del total de les vendes de defensa i la major part del manteniment i modernització de l'electrònica de múltiples programes d'armament.

No està de més recordar que Indra aconsegueix contractes públics que consumeixen grans quantitats dels pressupostos estatals i europeus, sent el Ministeri de Defensa espanyol un dels seus clients principals. Aquests fons podrien dedicar-se a altres qüestions més necessàries com són la sanitat o l'educació, i en l'actual context d'emergència sanitària ens estem adonant de la importància d'invertir la despesa militar en despesa social.

En lloc d'això, Indra aconsegueix postular-se com un actor de referència en la indústria del desenvolupament de la guerra. Un dels seus contractes més controvertits és el que ha signat per al Programa de les Corbetes Avante 2200 de Navantia, destinades a l'Aràbia Saudita, actual contendent a la guerra del Iemen. Per si això no fos poc, Indra també es lucra amb la gestió de les polítiques de control fronterer que vulneren els drets fonamentals de les persones refugiades que fugen de territoris en conflicte com el Iemen. Ningú hauria d'haver de migrar i ningú hauria de ser mai considerat “il·legal” ni veure's sotmès a aquesta realitat tan lamentable que la Unió Europea sosté gràcies a empreses com Indra a les seves fronteres.

Sr. president i membres del consell d'administració, com a mutualista d'aquesta entitat i, més enllà d'això, amb l'ànim de ser coherent amb el que penso i actuar amb responsabilitat, els demano fermament que deixin d'invertir en empreses que es lucren amb el negoci de la guerra i que incloguin en la seva política d'inversions una clàusula que impedeixi que torni a ocórrer una inversió tan controvertida com la que han executat amb Indra.

Resum intervencions Juntes d'Accionistes 2021

Un any més, les entitats involucrades en la campanya Banca Armada hem participat en les juntes generals d'accionistes de cinc entitats per a denunciar les seves polítiques d'inversions en empreses d'armament: BBVA, Banc Santander, CaixaBank, Banc Sabadell i Bankia. 

Persones amb accions d'aquests bancs, però crítiques amb les seves pràctiques ens han cedit aquestes accions perquè puguem parlar en el seu nom i explicar davant de tothom la seva col·laboració amb el negoci de la guerra. El nostre objectiu és explicar davant els accionistes de l'entitat financera i els mitjans de comunicació algunes de les conseqüències que impliquen les seves inversions en la indústria d'armament i contribuir a la conscienciació de la societat sobre aquest tema.

Resum de les intervencions:

 

Bankia: 23  de març 

 

Segons dades de la campanya, durant el període 2014-2019, Bankia ha donat suport i serveis financers a la indústria armamentista per valor de més de 85 milions d'euros. Bankia va donar suport a l’emissió de gairebé 30 milions d'euros de bons d’Indra Sistemas S.A., que dedica al voltant del 19% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol i sistemes de tir i de defensa electrònica. Maria Fraile va realitzar la intervenció en representació la campanya Banca Armada. 

Captura de pantalla 2021 06 02 a las 114707

 

 

Banc Santander: 26 de març 

 

Banco Santander ha finançat i invertit durant el període 2014-2019 prop de 3.000 milions d'euros a almenys 15 diferents empreses armamentistes i de seguretat fronterera. Entre aquestes, destaquen sis empreses que fabriquen armament que s’ha venut a l’Aràbia Saudita, país que lidera la coalició internacional de la guerra al Iemen, i els Emirats Àrabs Units que participa d’aquesta coalició. Gemma Amorós i Eduardo Aragón van realitzar les intervencions. 

 

Captura de pantalla 2021 06 02 a las 115108

Banc Sabadell: 26 de març 

 

Durant el període 2014-2019, el banc Sabadell va invertir gairebé 170 milions deuros, en quatre empreses relacionades amb el negoci de la guerra: AECOM, MAXAM, General Dynamics, i Raytheon Technologies. Maria Fraile i Davi Montesinos van realitzar les intervencions.

 

Captura de pantalla 2021 06 02 a las 115217 

 

BBVA: 20 d'abril 

 

Només en el període 2014-2019, el BBVA ha finançat amb un total de 3.000 milions d’euros a General Dynamics, Boeing, Airbus Group, Leonardo, Navantia i Raytheon Technologies. Aquestes sis empreses tenen en comú que exporten el seu armament a l'Aràbia Saudita, un país on es produeixen constants violacions dels drets humans i que actualment i des de l’any 2015 està implicat en la guerra del Iemen. Aquesta guerra ha estat especialment silenciada pels mitjans de comunicació i la comunitat internacional, però ha propiciat la crisi humanitària més rellevant de les últimes dècades. Llegeix les intervencions de Maria de Lluc Bagur i Elisenda Ribes aquí. 

Les activistes de la campanya van fer una acció de carrer davant l’oficina del BBVA del Mercat de Sant Antoni de Barcelona, per denunciar les inversions d’aquesta entitat financera en el negoci de la guerra i en l’armament nuclear. Llegeix el discurs de l'acció complet

 

Captura de pantalla 2021 06 02 a las 115304

 

 

Caixabank: 14 de maig 

 

CaixaBank ha finançat empreses d'armament per valor de més de 121 milions d'euros durant el període 2014-2019. Hi ha documentats almenys set casos d'enviaments de material bèl·lic fabricat a Espanya a zones en conflicte, i un d'ells té com a escenari la República Centreafricana i com a protagonista l'empresa espanyola d'explosius i projectils Maxam, finançada per CaixaBank. Descobreix més sobre la intervenció de Davi Montesinos aquí i la intervenció d'Ahmed Mohamed aquí.

 

Captura de pantalla 2021 06 02 a las 115444

 

Sense el finançament de les institucions financeres, el 75% de les armes no es podrien fabricar.

Seguirem treballant per conscienciar cada vegada més la ciutadania, i promoure les alternatives com la Banca Ètica.

Si tens accions en alguna d’aquestes entitats financeres i vols cedir el teu vot de cara a les Juntes de 2022, posa’t en contacte amb: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Més informació a: http://www.bancaarmada.org/ca/

Intervenció de la Campanya Banca Armada a la Junta d'Accionistes de Caixabank 2021

La campanya Banca Armada denuncia un any més en la Junta d'Accionistes de CaixaBank els seus vincles amb Maxam, una de les principals fabricants mundials d’explosius

WhatsApp Image 2021 05 14 at 09.49.08

Caixabank manté posicions en el Top 10 de la Banca Armada espanyola, per aquest motiu, divendres 14 de maig membres de la Campanya Banca Armada han participat a la Junta d’Accionistes que ha celebrat CaixaBank de forma presencial a València, per denunciar les inversions que realitza l’entitat financera en empreses relacionades amb el negoci de la guerra.

Tal com han denunciat les activistes de la campanya en la seva intervenció a la Junta d’Accionistes celebrada avui, CaixaBank ha finançat empreses d'armament per valor de més de 121 milions d'euros durant el període 2014-2019. Segons ha assenyalat Davi Montesinos, membre del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i activista de la campanya, hi ha documentats almenys set casos d'enviaments de material bèl·lic fabricat a Espanya a zones en conflicte, i un d'ells té com a escenari la República Centreafricana i com a protagonista l'empresa espanyola d'explosius i projectils Maxam, finançada per CaixaBank. “El programa iTrace que duu a terme l’organització Conflict Armament Research amb fons de la Unió Europea, recull evidències gràfiques que demostren una troballa de municions de petit calibre, inferiors a 20 mm, el setembre de l’any 2014, quan el conflicte i l'embargament a República Centreafricana seguien vigents, ha explicat Montesinos, plantejant seguidament la pregunta: “Seguiran finançant i, per tant, essent còmplices de Maxam, o seran coherents i compliran d'una vegada per totes amb les polítiques que vostès mateixos redacten?”.

Finalment, ha recordat que, sense el finançament d'institucions financeres com CaixaBank, el 75% de les armes no es podrien fabricar.

CaixaBank inverteix en Indra, referent estatal de la fabricació d’electrònica militar

L’any 2019 CaixaBank va ampliar el seu horitzó d'inversió en empreses d’armament i va començar a ser accionista d’Indra, empresa que dedica al voltant del 27% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol i sistemes de tir i de defensa electrònica que, entre altres coses, s’utilitzen per a la militarització de les fronteres.

Ahmed Mohamed, voluntari de Setem PV i activista de la campanya que també ha intervingut avui davant d’accionistes i la junta directiva de Caixabank, ha apuntat que “el cas d’Indra és molt significatiu, perquè aconsegueix importants contractes públics, que consumeixen grans quantitats dels pressupostos estatals i europeus. Aquests fons podrien dedicar-se a altres qüestions, més necessàries, com són la sanitat o l’educació. Entre aquests contractes s’hi troben els signats recentment per al subministrament de Sistemes de Defensa Electrònica per a les Corbetes Avante-2200 que s'entregaran a l'Aràbia Saudita, i que amb alta probabilitat seran utilitzades per al bloqueig naval al Iemen.

Mohamed ha posat èmfasi en el fet que Indra també es lucra amb la gestió de les polítiques de control fronterer “que vulneren els drets fonamentals de les persones refugiades que fugen de territoris en conflicte o que simplement es veuen obligades a migrar perquè no poden viure als seus països d'origen per culpa del sistema econòmic que vostès alimenten”.

Llegeix la intervenció completa de Davi Montesinos a la Junta d'Accionistes aquí i la intervenció de Ahmed Mohamed aquí.

Intervenció de la Campanya Banca Armada a la Junta d'Accionistes del BBVA 2021

La Campanya Banca Armada denuncia que el BBVA finança empreses que han exportat armes que podrien ser utilitzades contra població civil al Iemen

 

Pancarta acció  

 

  • La Campanya Banca Armada han intervingut avui a la Junta d’Accionistes del BBVA, que s’ha fet de forma telemàtica, per denunciar les inversions i el finançament a empreses armamentistes. Activistes de la campanya ja van fer ahir una acció de protesta al centre de Barcelona.
  • El BBVA ha finançat empreses que produeixen armes que han sigut exportades a Aràbia Saudi i Emirats Àrabs Units. Altres empreses finançades també han fabricat components claus per a armes nuclears que han sigut prohibides recentment per un nou tractat internacional.

 

Activistes de la Campanya #NoBancaArmada han participat aquest matí a la Junta d’Accionistes que ha celebrat el BBVA en línia, un banc que s’erigeix com l’entitat financera espanyola que més diners inverteix en la indústria armamentista i que, per tant, contribueix al manteniment de les armes nuclears i dels conflictes armats arreu del món. Així, les representants de la campanya han fet arribar a la junta, de forma telemàtica, les seves intervencions.

BBVA, el banc espanyol que més diners inverteix en empreses d’armes que fabriquen armes per al guerra al Yemen

 

Tal com han denunciat les activistes de la campanya en la seva intervenció a la Junta d’Accionistes, el BBVA continua tenint el nefast honor d'ocupar el primer lloc entre els bancs espanyols que financen la indústria de la guerra. Més de 4.450 milions d'euros destinats a crear sofriment, prolongar conflictes i provocar morts. Maria de Lluc Bagur, membre del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i activista de la Campanya #NoBancaArmada, ha recordat que la política de defensa del BBVA diu, textualment, que aquest banc “no participarà en operacions relacionades amb el comerç armamentista en països on hi ha un alt risc de violació dels drets humans”.

Només en el període 2014-2019, el BBVA ha finançat amb un total de 3.000 milions d’euros a General Dynamics, Boeing, Airbus Group, Leonardo, Navantia i Raytheon Technologies.

Aquestes sis empreses tenen en comú que “exporten el seu armament a l'Aràbia Saudita, un país no gaire amic dels drets humans i que actualment i des de l’any 2015 està implicat en un dels conflictes bèl·lics més sagnants i infames contra la població civil. Parlem de la guerra del Iemen que, encara que ha estat especialment silenciada pels mitjans de comunicació i la comunitat internacional, ha propiciat la crisi humanitària més rellevant de les últimes dècades”, ha denunciat Bagur.

El BBVA finança empreses que produeixen les ja prohibides armes nuclears

La Campanya #NoBancaArmada fa anys que denuncia que el BBVA continua obtenint beneficis a costa de finançar empreses que fabriquen armament nuclear, i avui, a la seva Junta d’Accionistes, també ha recordat que al gener va entrar en vigor el Tractat de Prohibició d'Armes Nuclears i que aquest banc té una política clara en matèria d’armes controvertides: “el seu document diu que el BBVA no invertirà ni oferirà serveis financers a empreses relacionades amb armament que es considera controvertit, entre elles les armes nuclears, i que la propietat, producció, proliferació i ús d'armes nuclears estan estrictament regulats i supervisats a través del TNP’”, ha apuntat Elisenda Ribes, membre del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i activista de la campanya.

L’informe Shorting our security: Financing the companies that make nuclear weapons, publicat el juny de 2019 per PAX, Profundo i ICAN, revela com el BBVA va invertir 528,2 milions de dòlars a General Dynamics. Aquesta empresa d'armament té una sèrie de contractes relacionats amb components clau per al míssil nuclear Trident II que comparteixen el Regne Unit i els Estats Units. El contracte inicial de 28,2 milions de dòlars adjudicat l’any 2015 ha estat modificat repetidament entre l’any 2017 i el 2018 per a arribar fins a una xifra de 155,6 milions de dòlars.

La Campanya Banca Armada ha recordat que, a més de General Dynamics, el BBVA també ha finançat altres empreses involucrades en la fabricació d'armament nuclear com Aecom, Airbus Group, Boeing, BWX Technologies, Jacobs Engineering, Honeywell International i Raytheon Technologies. “En total, el BBVA ha invertit més de 3.800 milions d'euros en empreses relacionades amb l'armament nuclear, ha denunciat Ribes, i ha conclòs la seva intervenció preguntant: “No creuen que és hora de fer cas a la comunitat internacional i deixar de contribuir al fet que hi hagi armes nuclears al món?”.

Llegeix la intervenció completa.

Acció de carrer a Barcelona

Les activistes de la campanya van fer ahir a la tarda, davant l’oficina del BBVA del Mercat de Sant Antoni de Barcelona, una acció de carrer per denunciar les inversions d’aquesta entitat financera en el negoci de la guerra i en l’armament nuclear. Amb una pancarta on es podia llegir: “saps què fan els bancs amb els teus diners?” van denunciar el cas de Raytheon Technologies i escenificar les morts que se’n deriven.

Llegeix el discurs de l'acció complet.

DSC 5350