Què és la Banca Armada?
La importància del finançament per al complex militar-industrial és vital. Les empreses d’armament necessiten els serveis bancaris, tant per efectuar les seves operacions comercials corrents, com per aconseguir fons extraordinaris que els permetin emprendre el desenvolupament de noves armes, exportar a nous mercats i, en definitiva, mantenir la seva puixança competitiva en un sector eminentment privat. Per tant, el suport financer és clau perquè les empreses d’armes i altres pràctiques rebutjades per la societat puguin aconseguir els seus objectius econòmics. És a dir, sense suport financer aquestes empreses es veurien obligades a produir menys armes, a emprendre menys projectes contaminants i altres pràctiques que denunciem en aquesta campanya. El concepte Banca Armada fa referència a totes aquelles entitats financeres que participen en el negoci armamentista mitjançant un, diversos o tots els principals tipus de finançament del sector armamentista que existeixen.
S’han identificat cinc formes de finançament a la indústria de les armes:
Les entitats financeres adquireixen accions emeses per les empreses de la indústria armamentista. Aquesta pràctica és de gran rellevància per diferents aspectes. Primer, perquè la possessió d’accions suposa tenir part de la propietat, i per tant, capacitat de decisió. Segon, aquesta és una forma de finançar la indústria armamentista perquè les empreses fan ampliacions de capital per a captar fons. A més, tenir accions d’una empresa implica donar-li valor a aquesta, confiar en la seva capacitat de generar beneficis i esperar que així ho faci.
El sector armamentista espanyol dedica aproximadament un 30% de les seves vendes a l’exportació. El finançament de les operacions de venda a l’exterior és molt important perquè els clients són governs que, en el millor dels casos, paguen còmodament a terminis, per això el seu finançament és una pràctica habitual. Sense aquesta ajuda per part dels bancs, seria pràcticament impossible que existís comerç exterior d’armament.
El mecanisme és molt senzill. Els bons i pagarés són títols que emeten les empreses a un preu determinat, amb la promesa que, després d’un temps, li retornaran al seu comprador el valor total del bo més un interès. Les entitats financeres es converteixen en gestores d’aquestes emissions, per la venda de les quals obtenen una comissió com a guany per la gestió realitzada.
Els fons d’inversió són aquells en què les entitats financeres ofereixen accions d’empreses d’armes. D’aquesta manera, els bancs ofereixen i/o gestionen aquests fons d’inversió en què els clients i les clientes del banc o caixa confien els seus estalvis amb l’esperança que, mitjançant les possibles fluctuacions de preu de les accions que composen el fons, aconsegueixin beneficis econòmics futurs.
La manera més directa que tenen els bancs i caixes d’ajudar les empreses d’armes és concedir-los crèdits i préstecs. Aquests se solen realitzar de manera sindicada entre diverses entitats financeres, assolint així quantitats més elevades.
Qualsevol banc considerat armat no és ètic i hauria de ser rebutjat com a una opció per les persones amb consciència a favor de la pau i els drets humans. D’aquesta manera, l’única alternativa a la banca armada és la banca ètica, perquè es compromet de forma integral a respectar uns principis que asseguren que no s’ajudarà amb finançament activitats que lesionin la dignitat humana i que vulnerin els drets humans, com passa amb el negoci de les armes.
Hi ha alternatives? Les finances ètiques
Les finances ètiques són aquelles activitats financeres que tenen la voluntat de promoure en la societat un impacte social i mediambiental positiu i que fan efectiva aquesta tasca mitjançant la intermediació financera i finançament dirigit exclusivament a projectes o entitats que van alineades en aquesta mateixa direcció, promovent així una economiafeminista, solidària, antiracista, mediambientalment responsable i transformadora, allunyada dels paràmetres del sistema econòmic actual, la competitivitat i la maximització del benefici a qualsevol preu.
Les entitats de finances ètiques es guien per principis que comprenen des de la seua política d’inversions fins a la seua estructura organitzativa.
Les entitats de finances ètiques no especulen, fugen d’inversions especulatives i inverteixen en economia real i solidària, és a dir, en aquells projectes que repercuteixen positivament sobre la qualitat de vida de les persones, aporten una sèrie de beneficis socials i promouen el desenvolupament sostenible.
Les entitats de finances ètiques apliquen criteris d’avaluació ètics i socials per a avaluar la responsabilitat ètica, social i mediambiental dels projectes que sol·liciten finançament. D’aquesta manera, garanteixen que ofereixen suport econòmic a projectes amb alt impacte social, ambiental i cultural.
Les entitats de finances ètiques exclouen qualsevol inversió en aquells àmbits que vulneren els drets humans i la justícia social i ambiental.
Les entitats de finances ètiques faciliten l’accés al crèdit a col·lectius sovint exclosos del sistema financer: es calcula que més de la meitat de la població adulta del món no té accés a productes i serveis financers de qualitat.
Molt sovint, les entitats de finances ètiques s’organitzen de manera participativa i democràtica en forma de cooperatives en les quals les persones sòcies decideixen, amb independència del capital aportat, i fan prevaldre el principi «una persona, un vot».
Les entitats de finances ètiques garanteixen el principi de transparència a les persones o entitats estalviadores, que saben que estan finançant amb els seus estalvis.
Entitats de finances ètiques
El recorregut de FIARE en l’Estat espanyol va començar en 2003 al País Basc. Diversos grups de persones interessades en les finances ètiques van promoure la creació de la Fundació Fiare, per a construir un moviment de ciutadania activa que establira els fonaments per a crear una banca ètica. A la resta del territori espanyol, ja en 2014, es va iniciar la nova etapa de Fiare, com a Àrea de Banca Popolare Etica. Fiare disposa actualment de tres oficines situades a Bilbao, Madrid i Barcelona. No podem deixar d’esmentar que a més d’aquestes oficines, compta amb un total de 21 GIT (Grups d’Iniciativa Territorial) distribuïts per tot el territori espanyol, que difonen i promouen la labor del banc i de les finances ètiques en els seus territoris als quals pots unir-te de manera voluntària.
En 1980 es va fundar Triodos Bank als Països Baixos. A poc a poc el banc va anar creixent arribant a països com Bèlgica o el Regne Unit. L’any 2006, es va obrir la primera oficina comercial a Espanya. És una de les entitats fundadores de l’Aliança Global per a una Banca amb Valors, una xarxa independent de bancs que promouen les finances ètiques i que utilitzen les finances per a aconseguir un desenvolupament econòmic, social i mediambiental sostenible. Triodos Bank a Espanya compta amb una xarxa de vint oficines. A més de comptar amb uns serveis centrals a Madrid, compta amb oficines a la Corunya, Albacete, Badajoz,Barcelona, Bilbao, Girona, Granada, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Palma, Sevilla, València, Valladolid, Saragossa.
El naixement de Oikocredit està molt relacionat amb un moment històric del segle passat que impulse una nova generació de moviment socials, el maig del 68. La idea es va començar a gestar a la calor dels successos que es van produir en aquell mes i el clima internacional pacifista despertat i sacsejat per la guerra del Vietnam. Finalment, l’any 1975, el Consell Mundial d’Esglésies funda la cooperativa als Països Baixos. Des de llavors, Oikocredit s’ha dedicat a oferir la possibilitat d’invertir els estalvis dels seus clients amb criteris ètics. La manera de fer-ho és a través de l’adquisició de Certificats de Depòsit (Cda) 6 de la Fundació Accionarial de Oikocredit Internacional, el capital de la qual és invertit íntegrament a comprar accions de la cooperativa Oikocredit Internacional. És amb aquests diners amb el qual Oikocredit concedeix préstecs i fa inversions en organitzacions de països del Sud Global. Per a canalitzar la participació, en l’Estat Espanyol existeixen 3 associacions de suport que es troben a Catalunya, Euskadi, Sevilla i un grup de voluntariat a Madrid, que també duen a terme activitats d’Educació per al Desenvolupament i sensibilització sobre les finances ètiques en general.
Coop57 va ser creada gràcies a les indemnitzacions rebudes després de la lluita sindical que van mantindre les treballadores de l’Editorial Bruguera amb motiu del seu acomiadament, amb les quals van crear un fons per a promoure projectes econòmics que perseguiren la creació de llocs de treball de qualitat aplicant models cooperatius. Coop57 va iniciar el seu camí molt vinculada amb el cooperativisme de treball associat, però progressivament va veure com la seua base social i el seu nombre de socis s’expandia fins a albergar a tota mena d’entitats de l’economia social i solidària. En 2005, Coop57 va posar en pràctica un model de creixement en xarxa. Una xarxa d’entitats d’economia social i solidària d’Aragó i Coop57, conjuntament, van decidir compartir el projecte i crear Coop57 Aragó. Actualment, Coop57 ja compta amb 8 seccions territorials, en les quals participen entitats de 16 sectors d’activitat diferents de l’economia social i solidària, tots ells inserits en els seus àmbits d’actuació el cooperativisme, l’economia social i solidària i les finances ètiques.
Les CAF estan formades entre 10 i 30 persones que aporten xicotetes quantitats de diners. Amb el fons creat s’ofereixen xicotets crèdits als socis que serveixen per a cobrir despeses com a reparacions, llibres per a l’escola dels xiquets i remeses al país d’origen, entre otros.su implantació geogràfica és d’àmbit mundial. S’estima que hi ha aproximadament 300.000 comunitats d’aquest tipus que agrupen més de 20 milions de persones. A Catalunya, per exemple, existeixen al voltant d’unes 35 Caf que agrupen 600 persones. A València des de 2014 existeix la Cafllamada Minibanco, amb 19 membres.
CAF, Comunitats Autofinançades
Es una organització no governamental i sense ànim de lucre fundada l’any 1981 a Barcelona. La Fundació va ser impulsada per un grup de persones que volien actuar enfront de la severa crisi d’ocupació. Està formada bàsicament per voluntàries i gestiona un fons econòmic privat. És l’única entitat civil i laica d’àmbit català que concedeix microcrèdits sense interés per a projectes que creen ocupació. Els projectes presentats provenen dels mateixos aturats, dels serveis de promoció econòmica dels ajuntaments, dels consells comarcals o d’altres organismes públics.
El projecte està basat en l’experiència de Jak Medlemsbank, entitat sueca fundada en els anys 60 i que en l’actualitat compta amb llicència bancària i uns 40.000 membres. El tipus de serveis financers que ofereix Jak són sempre ajudes sense interessos vinculats a fons sense remuneració, però amb una particularitat. En el Projecte Jak, l’entitat segueix el seu propi sistema, el sistema Jak.9 Els possibles beneficiaris d’aquestes ajudes són en qualsevol cas sempre les persones associades de Jak, únicament persones físiques i autònoms. Els projectes sempre han de passar el filtre de la comissió d’ètica. El moviment de la banca lliure d’interessos, on s’insereix aquest projecte, té presència amb iniciatives similars en altres països com Finlàndia, Itàlia, Dinamarca o Alemanya.
Està situada en Villafranca, Córdoba. En el camp de les finances ètiques, la principal proposta d’Idees és el Préstec Solidari que permet a la cooperativa accedir a finançament per part de particulars que decideixen prestar-li diners a canvi d’un interés que pot oscil·lar entre el 0% i el 3% depenent de les condicions pactades entre el prestador i la cooperativa.
És una Xarxa de Finances Alternatives i Solidàries que reuneix 14 col·lectius socials que treballen amb les finances ètiques, alternatives i solidàries, com a eina per a la transformació de la realitat social i la redistribució de la riquesa.
Promou la posada en marxa de circuits financers alternatius als de la banca comercial, s’impulsen projectes que incideixen en l’economia real, en l’economia de les persones, que no tenen capacitat de ser finançats per entitats bancàries convencionals. En aquest sentit, les microfinances constitueixen una resposta que fomenta que l’economia estiga al servei de les persones.
Associacions, vinculades a REFAS, que gestionen un fons de solidaritat o similars que concedeixen préstecs, préstecs amb interés 0%
– Associació Banca Ètica de Badajoz.
– Associació «Fons de Solidaritat» de Granada
– Associació «Fons de Solidaritat del Port de Santa María».
– Associació Banca Alternativa de Mèrida
– Aba Mèrida.
– FIDES. Finances com a Instrument de Desenvolupament Solidari
– Associació Fons de Solidaritat de Talavera de la Reina.
– Associació per un interés Solidari – opeto.
Asociaciones, vinculadas a REFAS, que gestionan un fondo de solidaridad o similares que conceden préstamos, préstamos con interés 0%
– Asociación Banca Ética de Badajoz.
– Asociación «Fondo de Solidaridad» de Granada
– Asociación «Fondo de Solidaridad del Puerto de Santa María».
– Asociación Banca Alternativa de Mérida
– Aba Mérida.
– FIDES. Finanzas como Instrumento de Desarrollo Solidario
– Asociación Fondo de Solidaridad de Talavera de la Reina.
– Asociación por un interés Solidario – opeto.
– Associació Finançament Solidari: Associació, sense ànim de lucre, amb l’objectiu d’impulsar l’economia solidària des de diversos vessants: els préstecs privats solidaris, la sensibilització sobre l’ús ètic dels diners i el treball en xarxa.
– Elkarcredit: Ofereix depòsits per a després finançar amb microcrèdits de cooperació al desenvolupament en països del Sud Global.
– ESOR. Economia Solidària De La Rioja: Promou la sensibilització sobre finances ètiques i solidàries i concedeix xicotets préstecs.
Entitats incloses en el Mercat Social/REES
També pots trobar altres alternatives de finances ètiques en FEBEA, European Federation of Ethical and Alternative Banks.
Entitats que promouen les finances ètiques
- Fets http://fets.org/es/
- Fundació Finazas Ètiques https://finanzaseticas.net/
- Setem http://www.setem.org/site/es/federacion
- Enclau, en Comunitat Valenciana, http://enclau.org/
Per saber-ne més...
Publicacions i Material Divulgatiu
Diversos informes que aprofundeixen en les relacions entre les entitats financeres i la indústria de les armes, articles escrits sobre la Banca Armada, que posen en relleu la problemàtica ètica que genera la inversió dels bancs en la indústria de les armes i material gràfic que s’ha elaborat durant les campanyes i que ha servit de suport visual per a il·lustrar les relacions i xifres que relacionen bancs i indústria de les armes.
Bases de Dades
En aquest apartat de la Base de dades del Cicle Econòmic Militar, presentem les dades relatives al finançament d’empreses d’armament per part d’entitats financeres identificades com a Banca Armada, entre les quals es troben els principals bancs, grans empreses asseguradores, fons d’inversió, fons de patrimoni sobirà, fons de pensions i institucions públiques de tot el món.