La importància del finançament per al complex militar-industrial és vital. Les empreses d’armament necessiten els serveis bancaris, tant per efectuar les seves operacions comercials corrents, com per aconseguir fons extraordinaris que els permetin emprendre el desenvolupament de noves armes, exportar a nous mercats i, en definitiva, mantenir la seva puixança competitiva en un sector eminentment privat. Per tant, el suport financer és clau perquè les empreses d’armes i altres pràctiques rebutjades per la societat puguin aconseguir els seus objectius econòmics. És a dir, sense suport financer aquestes empreses es veurien obligades a produir menys armes, a emprendre menys projectes contaminants i altres pràctiques que denunciem en aquesta campanya.

El concepte Banca Armada fa referència a totes aquelles entitats financeres que participen en el negoci armamentista mitjançant un, diversos o tots els principals tipus de finançament del sector armamentista que existeixen.

S’han identificat cinc formes de finançament a la indústria de les armes:

1. La participació accionarial

Les entitats financeres adquireixen accions emeses per les empreses de la indústria armamentista. Aquesta pràctica és de gran rellevància per diferents aspectes. Primer, perquè la possessió d’accions suposa tenir part de la propietat, i per tant, capacitat de decisió. Segon, aquesta és una forma de finançar la indústria armamentista perquè les empreses fan ampliacions de capital per a captar fons. A més, tenir accions d’una empresa implica donar-li valor a aquesta, confiar en la seva capacitat de generar beneficis i esperar que així ho faci.

2. El finançament de les exportacions

El sector armamentista espanyol dedica aproximadament un 30% de les seves vendes a l’exportació. El finançament de les operacions de venda a l’exterior és molt important perquè els clients són governs que, en el millor dels casos, paguen còmodament a terminis, per això el seu finançament  és una pràctica habitual. Sense aquesta ajuda per part dels bancs, seria pràcticament impossible que existís comerç exterior d’armament.

3. L’emissió de bons i pagarés

El mecanisme és molt senzill. Els bons i pagarés són títols que emeten les empreses a un preu determinat, amb la promesa que, després d’un temps, li retornaran al seu comprador el valor total del bo més un interès. Les entitats financeres es converteixen en gestores d’aquestes emissions, per la venda de les quals obtenen una comissió com a guany per la gestió realitzada. 

4. Els fons d’inversió

Els fons d’inversió són aquells en què les entitats financeres ofereixen accions d’empreses d’armes. D’aquesta manera, els bancs ofereixen i/o gestionen aquests fons d’inversió en què els clients i les clientes del banc o caixa confien els seus estalvis amb l’esperança que, mitjançant les possibles fluctuacions de preu de les accions que composen el fons, aconsegueixin beneficis econòmics futurs.

5. La concessió de crèdits i préstecs

La manera més directa que tenen els bancs i caixes d’ajudar les empreses d’armes és concedir-los crèdits i préstecs. Aquests se solen realitzar de manera sindicada entre diverses entitats financeres, assolint així quantitats més elevades.

Qualsevol banc considerat armat no és ètic i hauria de ser rebutjat com a una opció per les persones amb consciència a favor de la pau i els drets humans. D’aquesta manera, l’única alternativa a la banca armada és la banca ètica, perquè es compromet de forma integral a respectar uns principis que asseguren que no s’ajudarà amb finançament activitats que lesionin la dignitat humana i que vulnerin els drets humans, com passa amb el negoci de les armes.