Koldobi Velasco i Jon Narváez han intervingut avui a la Junta d’Accionistes del BBVA per denunciar les reiterades inversions en empreses armamentístiques que l’entitat basca va realitzar durant el període 2019-2021, concretament, més de 5.421 milions d’euros destinats a companyies que participen de la militarització de fronteres i a empreses que mantenen, modernitzen o fabriquen armament nuclear.

Denunciem els vincles del BBVA amb empreses relacionades amb la militarització de fronteres

En aquest sentit, la intervenció de Koldobi Velasco, activista de la campanya i membre d’AA-MOC, s’ha centrat en la denúncia de les inversions en empreses relacionades amb la contenció de la “frontera sud” d’Europa, o el que és el mateix: els filats, concertines, càmeres de seguretat, sistemes vigilància i altres elements dissuasius de l’entrada de persones migrants i refugiades a territori de l’Estat Espanyol. “A la frontera sud de l’Estat Espanyol i a les Canàries arriben persones que fugen de conflictes com Síria, Etiòpia, Somàlia o Líbia, o que fugen de zones en tensió o que simplement busquen un lloc millor on viure fora de perill i en pau. Quan aquestes persones arriben a les nostres fronteres, se les rep de manera inhumana a causa del sistema de militarització i securitització que tenim instal·lat per protegir l’Europa Fortalesa”, ha explicat Velasco.

El Grupo Eulen, ATOS o Accenture han rebut finançament del BBVA i formen part de les empreses contractistes que han rebut encàrrecs a la frontera sud per fer, per exemple, tasques de manteniment dels sistemes de vigilància com el SIVE (Sistema Integrat de Vigilància Exterior) i serveis de manteniment i reparació tant de llocs fronterers com dels CETIs (Centres d’Estada Temporal per a Immigrants), on es cometen flagrants violacions dels Drets Humans, especialment preocupants en el cas de les persones més vulnerables, incloses les famílies amb nens menors i les persones amb problemes greus de salut.

Per exemple, el Grupo Eulen, empresa receptora de 42 contractes per a la gestió i el manteniment d’instal·lacions on sovint es vulneren els drets de les persones migrants, va rebre 37 milions d’euros en crèdits només els dos últims anys, i ATOS va rebre 47 contractes, alguns per al manteniment del SIVE. “Sr. president i membres del consell d’administració, de debò creuen que és moralment acceptable fer campanyes de rentat d’imatge amb Ucraïna mentre històricament han finançat el negoci de la guerra i de la militarització de fronteres?” ha conclòs Velasco.

El BBVA segueix finançant empreses que produeixen armament nuclear

El també activista i membre de SETEM Hego Haizea Jon Narváez, va intervenir per incidir en les inversions que el BBVA realitza a empreses que fabriquen armament nuclear, cosa denunciable ja que hi ha legislació nacional i internacional que les limita i prohibeix, i més immoral encara tenint en compte l’amenaça d’aquest caràcter que sobrevola la guerra d’Ucraïna. “Com sabran, el gener de l’any passat va entrar en vigor el Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears, després de que 51 països el ratifiquessin. Aquest tractat prohibeix explícitament la fabricació, el desenvolupament, l’adquisició, l’emmagatzematge i l’emplaçament d’armes nuclears, així com prohibeix utilitzar o amenaçar amb fer servir aquestes armes, i finalment, també prohibeix que s’assisteixi o s’ajudi de qualsevol manera perquè es puguin realitzar aquests actes prohibits” va explicar Narváez.

El BBVA ha finançat durant el període 2019-2021, 7 empreses que encara produeixen armament nuclear al món: Airbus, Boeing, General Dynamics, Honeywell International, Jacobs Engineering, Leonardo i Thales. Segons va explicar a la Junta l’activista, el BBVA “ha invertit més de 5.300 milions d’euros en aquestes 7 empreses. I saben què és el més menyspreable? Que això suposa, segons les dades de què disposem, un increment del 20% respecte al període anterior pel que fa a inversions en empreses que fabriquen armes nuclears”. Les empreses d’armes depenen en un 75% de passius financers que les institucions financeres els proporcionen per finançar el circulant o qualsevol adquisició d’actius i així poder produir el material de guerra. “Sense finançament, no hi ha armes”, va remarcar Narváez.

Però més enllà de la “vergonya que suposa que Espanya encara no hagi signat el tractat internacional de prohibició d’armament nuclear”, cosa que l’activista va recalcar, com Koldobi, és la doble moral de l’entitat basca. “Si us plau, no siguin tan cínics. No vesteixen d’altruisme les seves accions relacionades amb el conflicte a Ucraïna quan fins ara han estat alimentant l’armament nuclear i beneficiant-se de la indústria de la guerra arreu del món”, va concloure.

Llegeix la 1a intervenció sobre militarització de fronteres aquí.

Llegeix la 2a intervenció sobre armes nuclears aquí.