Antoni Tatay i Enrique Amérigo han intervingut avui a la Junta d’Accionistes del Banc Sabadell, celebrada a Alicant. Els activistes de la Campanya Banca Armada han denunciat la participació i les inversions que ha realitzat el Sabadell en empreses armamentístiques durant el període 2019-2021, que han ascendit a més de 50 milions d’euros.
El Banc Sabadell inverteix en empreses relacionades amb tasques de vigilància i manteniment de fronteres.
La primera intervenció que han fet els activistes ha estat en relació amb les empreses que estan vinculades amb la militarització de fronteres: “Potser els sonen els noms del Grup Eulen o Accenture. Ambdues formen part de les empreses contractistes que han rebut encàrrecs a la frontera sud per a fer, per exemple, serveis de manteniment i reparació tant de llocs fronterers com dels CETIs”, ha explicat Amérigo.
Els CETIs són els Centres d’Estada Temporal per a Immigrants. Aquests centres han rebut denúncies a causa de les flagrants violacions de drets humans que es cometen en el seu interior i de la sobreocupació sistemàtica que allí es viu, agreujada en els últims anys i més encara amb la crisi sanitària, i que fa que la situació en aquests centres sigui insostenible.
Segons revelen les dades obtingudes per la campanya Banca Armada, el Grup Eulen, empresa que té 42 contractes per a gestionar aquest tipus d’instal·lacions, ha rebut més de 12 milions i mig d’euros en crèdits del Banc Sabadell. A més, també s’ha pogut constatar que el Sabadell ha disposat de gairebé 5 milions d’euros en accions de Accenture.
Referent a aquesta última empresa, se sap que ha obtingut 157 milions d’euros per a desenvolupar el Biometric Matching System (BMS), que és un component bàsic dels sistemes d’identitat que utilitza la UE per a militaritzar les seves fronteres, al que ha afegit Amérigo “reproduint així la narrativa que la crisi humanitària de les persones refugiades és una amenaça a la seguretat”. Així mateix, en la seva intervenció també ha destacat que, en l’informe El negoci de construir murs, publicat al novembre del 2019 pel Transnational Institute, s’esmenta que “Accenture va ser l’empresa contractada al novembre del 2017 pel govern de Donald Trump per a ajudar a contractar agents de seguretat fronterera, responsables de posar en reixes als migrants que travessaven la frontera de Mèxic amb els Estats Units”.
El Banc Sabadell continua finançant General Dynamics, empresa que fabrica armament nuclear.
D’altra banda, Antoni Tatay ha intervingut en la Junta per a denunciar el constant finançament que rep General Dynamics per part del Sabadell.
General Dynamics és una de les empreses que encara fabrica armament nuclear, malgrat que al gener de l’any 2021 va entrar en vigor el Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears, després de que 51 països el ratifiquessin. Aquest tractat prohibeix explícitament la fabricació, el desenvolupament, l’adquisició, l’emmagatzematge i l’emplaçament d’armes nuclears, així com prohibeix usar o amenaçar amb usar aquestes armes, i finalment, també prohibeix que s’assisteixi o s’ajudi de qualsevol forma perquè es puguin realitzar aquests actes prohibits.
En la seva intervenció, Tatay ha destacat que “no és el primer any que venim a parlar de les seves relacions amb aquesta empresa tan controvertida i, malgrat tot, vostès continuen donant-los crèdits per valor de milions i milions d’euros. Concretament durant el període 2019-2021, per valor de 33 milions d’euros”.
Cal recordar que General Dynamics està relacionada amb la producció de components per als míssils nuclears intercontinentals Trident II i la seva integració en submarins dels Estats Units i del Regne Unit. També està construint els nous submarins nuclears del tipus Columbia, per a la marina dels Estats Units. “No rentabilitzin el fet de fer campanyes per a ajudar a la guerra d’Ucraïna mentre estan finançant empreses com a General Dynamics, les armes de la qual s’han utilitzat en molts conflictes armats al voltant del món, i possiblement s’utilitzen o s’utilitzaran també en el conflicte d’Ucraïna” ha denunciat Tatay.
Llegeix la 1a intervenció sobre militarització de fronteres aquí.
Llegeix la 2a intervenció sobre armes nuclears aquí.