• Un nou informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau presenta una anàlisi de les polítiques internes de les entitats financeres en matèria de defensa i les compara amb les inversions reals en que s’involucren les entitats que implementen aquestes polítiques.
• L’informe, que conclou que la introducció de polítiques d’RSC dels principals bancs espanyols no es garantia del no-finançament del sector de defensa i la producció d’armament, s’ha presentat en una Jornada en Torrent (València) que ha comptat amb una conferència del professor i escriptor Carlos Taibo.

València, 27 de març de 2024. El nou informe que publica el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, “El Finançament de les armes i la (I)Responsabilitat Social Corporativa”, posa el focus en les polítiques de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) en matèria d’armament i defensa per part dels principals bancs i caixes que operen a l’Estat espanyol i a la Comunitat Valenciana: les 10 principals entitats financeres de la banca armada espanyola, 6 entitats que pertanyen a la banca armada a nivell internacional, i un grup de 10 entitats del sector de les cooperatives de crèdit i la banca ètica de la Comunitat Valenciana. Entre les conclusions de l’informe destaquen:

• De totes les polítiques d’RSC en matèria d’armament i defensa analitzades, només aquelles qualificades de grau alt, és a dir, les que prohibeixen sense matisos ni restriccions el finançament de la producció d’armament, són eficaces en impedir que les entitats acabin finançant armes. Dins aquest grup hi trobem les entitats Fiare Banca Ètica, Triodos Bank i cooperatives com Caixa Popular i Caixa d’Enginyers.
• De la resta de polítiques d’RSC en aquest àmbit en trobem de més o menys ambicioses, des de les que inclouen llistes d’exclusió d’empreses o tecnologies concretes, que anomenem de grau mig, a les que exclouen només armes “controvertides” o inversions n funció del context (destí, origen, sancions, embargaments, etc.), anomenades de grau baix.
• Quan comparem els bancs en cada grau amb les inversions reals, veiem que tant les polítiques de grau mig com les de grau baix són incapaces de frenar les inversions en empreses d’armes. En el primer cas hi trobem grans bancs com Banco Santander, BBVA, Bankinter, Caixabank, o ING a nivell internacional. En el segon cas, destaquen entitats estatals com bancs (e.g. Banc Sabadell, Ibercaja o Kutxabank) o fons d’inversió (e.g. Buy & Hold i EDM Group) i a nivell internacional grans entitats com BNP Paribas, Credit Suisse, Deutsche Bank, UBS o Banco Mediolanum.
• Així, destaquen alguns dels bancs comercials espanyols amb polítiques més desenvolupades però ineficaces, com són el Banco Santander, BBVA, Caixa Group (Caixabank) i Banc Sabadell. Tots quatre fan una descripció pormenoritzada en relació al tipus d’armament que exclouen així com al context polític i social dels països on operen. Les seues polítiques identifiquen una àmplia varietat de situacions relacionades amb els drets humans, situacions de conflicte armat o tensions internes en les quals les inversions en armament estarien excloses. Inclús, Caixa Group i Banco Santander compten amb llistats d’exclusió d’empreses fabricants d’armament, segons els criteris esmentats. Banco Santander, BBVA, Caixa Group (Caixabank) i Banc Sabadell lideren el rànquing de les entitats financeres espanyoles que més inverteixen i financen la indústria armamentista i de militarització de fronteres.

L’informe s’ha presentat aquest dimarts 26 de març al Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March, en la Jornada ‘Banca Armada i finances ètiques: la (des)inversió com a arma per una economia per la pau’. El professor i catedràtic de Ciències Polítiques i de l’Administració de la Universitat Autònoma de Madrid, Carlos Taibo, ha obert l’acte amb una conferència sobre economies no bel·licistes. L’expert en relacions internacionals, ha apuntat que en un moment de col·lapse com l’actual, en el qual cal reconèixer els límits planetaris, cal replantejar-nos el model econòmic actual: “el futur s’augura molt dur, i necessitem farratge i menjar, no armes”.

La Jornada també ha comptat amb la participació del coordinador i investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i expert en pau, conflictes i desenvolupament, Jordi Calvo, que ha vinculat les reflexions de Taibo sobre l’aposta pel decreixement per a una economia no bel·licista, amb la importància de desinvertir en la guerra, tot posant el focus en el paper de les entitats financeres en el cicle de producció de l’armament: “Només una prohibició total, completa i transversal a totes les activitats de les entitats financeres pel que fa al finançament de la producció i compra-venta del sector armamentístic i de defensa és garantia de que tals inversions no es produeixen. I no només, calen unes polítiques clares que permetin una fiscalització de les inversions, una major transparència i mecanismes de suspensió i revocació d’inversions quan es demostri el seu vincle amb el sector armamentista i de la militarització de fronteres. I això només ho trobem en el sector de la banca ètica i en algunes cooperatives de crèdit”.

Aquest és el primer informe d’aquesta índole que fa un estudi sistemàtic de les polítiques d’RSC en l’àmbit de defensa i armament de les entitats financeres a l’Estat espanyol, i arriba precisament en un moment on, per un cantó, moltes entitats financeres emfatitzen comunicativament cada cop més els seus compromisos socials i ambientals, però per l’altre, s’involucren en el finançament d’una indústria de la guerra que segueix creixent i multiplicant la seva producció i beneficis. L’estudi analitza també la pràctica en aquest sentit d’entitats de la banca ètica i/o el sector de cooperatives de crèdit en busca de referents i guies a nivell de bones pràctiques en quan a inversió responsable, desinversió en cas que sigui necessari, transparència i control, etc.

Podeu decarregar el resum executiu i l’informe complet aquí.

Per a més informació i entrevistes, podeu contactar amb:

Maria Vázquez: premsa@centredelas.org / 633 561 498 / 93 441 19 47