Avui divendres 5 d’abril dos membres de la Campanya Banca Armada participaran a la junta d’accionistes de CaixaBank que s’ha celebrat a València per primer cop, després del canvi de seu social que l’entitat va efectuar fa uns mesos arran de la situació política a Catalunya.
Així, Camino Simarro i Mònica Vega, representants de la campanya integrada actualment per set organitzacions -Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, ODG, Col·lectiu Rets, AA-MOC i FETS-, han explicat davant dels accionistes i els mitjans de comunicació els vincles d’aquesta entitat amb la indústria de l’armament per sensibilitzar i denunciar davant la societat els vincles d’aquestes pràctiques financeres amb les tragèdies humanes conseqüència dels conflictes internacionals.
Mònica Vega ha destacat que dels més de 87 milions d’euros que CaixaBank ha invertit en empreses d’armament de 2011 a 2016, gairebé 8 milions s’han destinat a INDRA en format de fons d’inversió, accions i bons. INDRA és una empresa de l’Estat Espanyol que dedica el 27% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol, sistemes de tir i de defensa electrònica. Entre els productes estrella als quals aporten alta tecnologia aquesta empresa es troben: l’Eurofighter, un avió caça amb míssils de llarg abast, les fragates de guerra F-100 o els helicòpters Tigre que han participat amb les tropes espanyoles a l’Afganistan. INDRA, doncs, està subministrant les armes i altres equipaments militars que alimenten els conflictes armats, incrementen els nivells de violència i augmenten la inseguretat de les persones que viuen allà, obligant a les poblacions a fugir de les seves llars buscant refugi en altres països. A més, es beneficia per partida doble del drama de la guerra i de les persones refugiades, ja que a més de produir i exportar les armes que perpetuen i escalen la violència dels conflictes, es beneficia de l’acord de militarització a les fronteres europees, sent una de les empreses que ven els equips de seguretat i control de fronteres per evitar l’entrada de les persones en busca d’asil al territori de la Unió Europea.
Com ha explicat Camino Simarro, una altra de les empreses finançades és MAXAM, fabricant dels explosius militars més grans del món, que ha rebut a través de crèdits 77.319.098,63€ de CaixaBank de 2011 a 2016. És una empresa de l’Estat espanyol que fabrica i exporta tot tipus d’explosius civils i militars: municions de morter, de calibre mitjà, d’artilleria i d’armes lleugeres; granades subaquàtiques; i bombes lapa, entre d’altres. Un dels països a qui ven explosius aquesta empresa és Arabia Saudí, país que està implicat des de fa anys a la guerra del Iemen. A més, cal recordar que aquesta empresa va ser responsable de la fabricació de mines anti-persona i bombes de dispersió, que no va deixar de produir fins que no es va fer explícita la prohibició d’aquest tipus d’armament.
La tercera empresa armamentista finançada és SENER, que ha rebut de Caixabank 2.268.580,80E en crèdits en el mateix període. Aquesta empresa espanyola és capdavantera en el desenvolupament de sistemes de míssils gràcies als quals és possible el llançament i utilització de míssils com el John Strike Missiles, i està especialitzada en aplicacions d’Intel·ligència, Vigilància i Reconeixement aplicats a míssils, així com en electrònica militar, vigilància, sistemes de tir i sistemes de control per a míssils.
Jordi Gual, president de CaixaBank, ha destacat a la seva resposta el compromís de l’entitat amb els drets humans i ha negat qualsevol relació amb empreses fabricants de material controvertit o que exportin armes a països on es vulneren els drets humans.
Durant el mes de març, la campanya va participar a la junta del BBVA que es va celebrar a Bilbao i a la del Banco Santander, celebrada a Santander. Durant les properes setmanes, també participarà a les juntes de Bankia i Banc Sabadell gràcies als vots que accionistes d’arreu de l’estat han delegat per denunciar les males pràctiques d’aquestes empreses.
Es poden consultar les dues intervencions de la campanya i la resposta del president de CaixaBank aquí.
