La campanya Banca Armada i el Moviment de Solidaritat amb Palestina, han participat aquest matí en les Juntes d’Accionistes del Banc Santander i de CaixaBank, en representació de 35 accionistes crítics que prèviament havien delegat el vot. Els vuit activistes han denunciat el finançament de tots dos bancs a empreses relacionades amb fabricació d’armes, també nuclears, i el negoci de les fronteres. Han destacat, a més, la vinculació del Banc Santander amb el genocidi que està duent a terme Israel contra el poble palestí.

Santi Gonzalez, intervenint en representació del Moviment de Solidaritat amb Palestina, ha assenyalat el Banc Santander com a finançador d’empreses armamentistes que produeixen i venen a Israel, que els fa corresponsables i còmplices necessaris “no sols de la confiscació de terres, destrucció de llars, desplaçament forçós i empresonament de palestins, sinó també del genocidi que actualment està perpetrant el projecte sionista a Gaza.”

Encara que Banc Santander assegura donar suport a la inversió seguint criteris ASG que seria realitzada atenent valors socials, ambientals i de desenvolupament sostenible, l’activista ha destacat l’informe Untenable Investments publicat per ‘Don’t Bank on the Bomb’ el febrer de 2024. L’estudi demostra que el Santander va concedir, entre 2021 i 2023, almenys dos mil milions d’euros en préstecs a almenys 3 empreses armamentístiques que ara contribueixen i s’estan beneficiant de la guerra contra Gaza.

Segons l’informe, Santander ha finançat Boeing amb 1.567 milions d’euros en préstecs i crèdits, un dels principals proveïdors d’armes d’Israel, que la Força Aèria israeliana ha utilitzat àmpliament per a cometre crims de guerra. També Rolls Royce, amb 869.5 milions d’euros, responsable de la fabricació de tancs usats per Israel en la Franja de Gaza, inclosos els seus atacs de novembre contra l’Hospital Shifa i l’Hospital Indonesi. Ha finançat també, amb 261.5 milions d’euros en préstecs, a l’italiana Leonardo, que fabrica els canons navals Oto Melara instal·lats en els vaixells de guerra Sa’ar de l’Armada israeliana, utilitzats per a disparar contra objectius a Gaza.

González ha exposat més dades als accionistes: “amb 7.871 milions d’euros en préstecs i subscripcions entre 2020 i 2023, es troba en el setè lloc (entre 674 entitats financeres) de finançament a 11 empreses que desenvolupen projectes d’infraestructures i construcció en territoris palestins ocupats il·legalment, i que col·laboren amb l’exèrcit israelià en la construcció de murs, punts de control i altres dispositius essencials per a l’ocupació armada”. Aquesta xifra s’ha gairebé duplicat des de l’últim informe de 2018-2021 en el qual s’estimava en 4.349 milions el nombre total de préstecs concedits. Entre 2018 i 2021, el Santander va ser el segon creditor europeu de Caterpillar, amb 857 milions d’euros, empresa que produeix els buldòzers blindats D9, crucials per a la invasió de Gaza. També va finançar amb 675 milions a MAN Group, que proporciona peces integrals d’una arma antidisturbis (el Skunk) dissenyada específicament per a l’ocupació militar israeliana i utilitzada en la repressió en manifestacions i protestes. 

En el seu torn, Eloi Gutiérrez, en nom de la campanya Banca Armada, ha vinculat el Banc Santander amb empreses fabricadores d’armes nuclears, que porten més de tres anys prohibides pel Tractat per l’Abolició de les Armes Nuclears ratificat avui dia per fins a 70 països, però que encara es continuen produint. El Tractat a més de prohibir la producció i el comerç d’armes nuclears i els seus components, també prohibeix que s’assisteixi o s’ajudi de qualsevol forma perquè aquesta producció i distribució es produeixi.

De nou, l’informe de “Don’t Bank on the Bomb”, vincula el Santander a empreses implicades en la producció d’armes nuclears com Airbus, Honeywell International, Boeing, Safran, Peraton Rolls Royce, Leonardo i Thales. “Concretament, entre gener de 2021 i agost de 2023 el seu banc ha finançat a 8 de les 24 principals empreses d’armes nuclears a nivell mundial”, arribant als 5.987 milions d’euros de finançament, la qual cosa representa un augment de gairebé 35% des de l’informe anterior. “En un context com el que vivim, es fa més necessari que mai exigir que bancs com el Santander deixin de finançar empreses que fabriquen armes nuclears”, ha afegit en nom de la Campanya.

L’activista ha ressaltat el rècord anual de beneficis: Banc Santander ha polvoritzat el seu rècord anual de beneficis, guanyant 11.076 milions d’euros l’últim any. Els activistes han demanat als presents que dediquin part dels beneficis a promoure el desarmament i la pau. Amb un advertiment: “no ens contestin que ja tenen una política de RSC en matèria de defensa que apliquen amb mà fèrria. Les dades demostren que la seva política o no és aplicada o no serveix per a res del que es proposa.” 

De Madrid a València, la Campanya Banca Armada també ha estat present en la Junta d’Accionistes del CaixaBank. David Montesinos, activista de la campanya, ha posat el focus en la creixent militarització de fronteres, responsable de la mort de milers de persones. Ha assenyalat les xifres recollides a la Frontera Occidental Euroafricana, on es troben algunes de les rutes migratòries més mortíferes del món: “Segons l’últim informe de l’organització Caminando Fronteras, només l’any 2023 va haver-hi 6.618 víctimes mortals, que equival a 18 morts diàries de persones migrants i refugiades”.

Segons l’activista, CaixaBank es troba en la quarta posició del ránking espanyol de la Banca Armada i la militarització de fronteres, havent invertit entre 2020 i 2022 més de 182 milions de dòlars en empreses del sector armamentista. Des de l’any 2020, CaixaBank ha adquirit 5 milions d’euros en bons de Indra, empresa que dedica al voltant del 27% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol i sistemes de tir i de defensa electrònica que, entre altres coses, s’utilitzen per a la militarització de fronteres. Indra també s’encarrega del Sistema Integral de Vigilància Exterior, que està situat per tota la costa sud d’Espanya.

En aquests últims 3 anys, CaixaBank també ha concedit crèdits i préstecs per valor de 49 milions d’euros al Grup Eulen, empresa que gestiona els Centres d’Estada Temporal d’Immigrants de Ceuta i Melilla, on, assenyala Montesinos, es cometen greus violacions als drets humans com denuncien, entre altres, Amnistia Internacional. I finalment, Accenture: CaixaBank va invertir 16 milions d’euros en accions d’aquesta empresa, que ha aconseguit contractes milionaris per a desenvolupar el sistema de control de fronteres de la Unió Europea, el Sistema de Coincidència Biomètrica.

Javi Toca, al seu torn, ha tornat a assenyalar la relació financera que manté CaixaBank amb la indústria de les armes en general i, en concret, amb empreses fabricadores d’armes nuclears. “Durant el període 2021-2023 han facilitat préstecs per un valor de més de 102 milions d’euros a Boeing, cinquè fabricant mundial d’armes”, responsable de components clau per a míssils i sistemes de míssils nuclears estatunidencs, com el Minuteman, el Trident i el Standoff, així com per a les bombes nuclears B-61. 

L’activista ha finalitzat la seva intervenció amb una crida a frenar l’espiral armamentista: “L’existència de més armes nuclears no evita el seu ús, sinó que fa més probable la seva proliferació i la pèrdua de control sobre la seva possible utilització per part de governs o grups armats. Dediquin els 102 milions que han destinat a la proliferació nuclear i d’armes de guerra a promoure el desarmament i la pau.”

La campanya d’incidència empresarial, que va començar el 15 de març en la Junta d’Accionistes del BBVA, finalitzarà el 10 d’abril amb el torn del Banc Sabadell. Recordeu que si sou accionistes d’una d’aquestes entitats i no aproveu la vostra política d’inversions en la indústria armamentista, podeu cedir-nos les vostres accions perquè intervinguem en nom vostre el dia de la junta. Pots consultar com fer-ho aquí.

INTERVENCIONS COMPLETES DE LES ACTIVISTES DE LA CAMPANYA

– Intervenció d’Eloi Gutiérrez aquí
– Intervenció de Santi González aquí
– Intervenció de David Montesinos aquí
– Intervenció de Javi Toca aquí