Avui alcem la nostra veu per denunciar la complicitat inadmissible entre el Banc Santander i les universitats públiques de l’Estat espanyol. Aquesta col·laboració, lluny de ser una associació neutra, perpetua una aliança amb una entitat financera directament implicada en el finançament d’empreses d’armament. Aquests vincles s’han traduït en l’ús d’armament contra la població civil palestina, causant milers de morts i destrucció a Gaza, en un acte que no pot ser qualificat de cap altra manera que de genocidi.

Complicitat financera amb la guerra: el paper del Banc Santander

El Banc Santander és un dels majors representants de la Banca Armada espanyola i mundial, el conjunt de bancs que financen la indústria armamentística a nivell global. Segons dades obtingudes dels diversos informes del Centre Delàs i de la Campanya Banca Armada, el Banc Santander ha contribuït amb 2.442 milions de dòlars al finançament d’empreses d’armament que subministren armes a Israel, obtenint 11.076 milions d’euros de beneficis l’any 2023. Aquestes empreses inclouen Boeing, Rolls-Royce, i General Dynamics, que proporcionen armament utilitzat en els bombardejos sistemàtics contra Gaza

Aquest finançament no és només una inversió econòmica: és una participació directa en el genocidi. Les armes finançades per aquests bancs s’utilitzen per bombardejar ciutats, destruir hospitals, i causar la mort de milers de civils innocents, molts dels quals són infants. En aquest context, el Banc Santander no només és un còmplice passiu, sinó un facilitador actiu, corresponsable d’una situació humanitària que ha estat condemnada per organitzacions internacionals com les Nacions Unides i Amnistia Internacional, entre altres organitzacions de drets humans.

Genocidi a Gaza: les conseqüències de la Banca Armada

L’ofensiva israeliana sobre Gaza és un dels exemples més cruents de violència estatal sostinguda contra una població civil. Des de l’inici dels atacs israelians sobre la Franja de Gaza, s’ha documentat la mort de més de 40.000 persones, incloent-hi 16.456 infants, i la destrucció de més del 70% de les infraestructures essencials de Gaza, com escoles, hospitals i subministraments bàsics.

La destrucció de les universitats palestines per part de l’exèrcit israelià és un atac directe contra el dret a l’educació i un intent sistemàtic de silenciar el futur d’un poble sencer. Totes les universitats de Gaza han estat bombardejades o greument danyades, deixant milers d’estudiants sense accés a l’educació superior i truncant les esperances d’una generació que lluita per una vida digna. Aquestes institucions, que haurien de ser un espai de creixement i desenvolupament, han estat convertides en ruïnes. Com a comunitat universitària de l’Estat espanyol, no podem restar indiferents davant d’aquesta barbàrie. Les universitats públiques no només formen professionals, sinó que són un pilar fonamental per a educar en valors i la construcció de la pau. Defensar les universitats públiques palestines és defensar el dret a l’educació universal, i trencar els nostres vincles amb la Banca Armada és un primer pas cap a aquest compromís amb la justícia i la dignitat humana.

Les armes utilitzades en aquesta massacre, moltes de les quals han estat finançades pel Banc Santander, inclouen bombes guiades de precisió, míssils anti-blindats, i vehicles armats, que han estat utilitzats indiscriminadament contra civils. Un exemple flagrant és l’atac amb bombes guiades a Jabalia, on van morir 56 persones, incloent-hi 23 nens, i es va destruir completament una zona residencial

Aquestes xifres només posen en relleu la magnitud de la destrucció i del patiment causat. Els atacs no només són actes de guerra; constitueixen crims contra la humanitat i es poden considerar com a part d’un procés de neteja ètnica sistemàtica, tal com ha estat denunciat per organitzacions de drets humans i activistes de tot el món.

El silenci còmplice de les universitats públiques

El que fa encara més greu aquesta situació és la col·laboració de les universitats públiques de l’Estat espanyol amb el Banc Santander. Aquesta col·laboració, que es materialitza entre altres coses en forma de convenis, préstecs, carnets universitaris, presència d’oficines i caixers en espais universitaris, fa que les universitats públiques espanyoles esdevinguin còmplices d’un sistema financer que promou la guerra i el genocidi. Les universitats haurien de ser espais de foment i pràctica de la justícia, la pau, i la crítica constructiva.

Per a fer-ho possible, exigim al sistema públic universitari un full de ruta clar per trencar l’opacitat dels seus vincles amb el Banc Santander i un compromís amb un calendari concret de desvinculació de la Banca Armada. Les universitats, com a centres d’aprenentatge i investigació, tenen la responsabilitat de mantenir-se fidels als valors ètics i humanitaris. Però la seva associació amb el Banc Santander legitima la seva complicitat amb la Banca Armada, erosionant la seva credibilitat com a institucions que defensen la pau i els drets humans. Quina mena d’exemple ofereixen aquestes universitats quan es vinculen amb una entitat que finança armes utilitzades en genocidis com el de Gaza?

Crida a la ruptura amb la Banca Armada

Davant aquesta situació, exigim la ruptura immediata de qualsevol col·laboració entre les universitats públiques de l’Estat espanyol i el Banc Santander. És inacceptable que les universitats continuïn acceptant el suport d’un banc que finança la destrucció i el patiment. Com a comunitat universitària, hem de reivindicar una educació que promogui la pau, el respecte pels drets humans i la justícia global.

Un compromís per la pau i els drets humans

Aquest manifest és una crida a la consciència de tots aquells que formen part de la comunitat universitària i la societat en general. El vincle entre el Banc Santander i el genocidi perpetrat per Israel és inacceptable, i la seva relació amb les universitats públiques és un atac directe als valors de pau i justícia que haurien de defensar.

No podem seguir acceptant la violència sistemàtica contra el poble palestí ni la complicitat dels nostres centres educatius amb aquesta violència. Hem de trencar aquestes cadenes d’opressió i reclamar que les nostres universitats esdevinguin espais de resistència contra els genocidis i de promoció dels drets humans.