Avui, 11 de juny del 2021, data de la celebració de la Junta General del Grup Mutua Madrileña, des de la campanya Banca Armada s’ha promogut una acció de visibilització a través de les xarxes socials, per a demanar que el grup Mutua Madrileña deixi de finançar a la indústria de l’armament. Fins ara, es conegut que Mutúa Madrileña ha invertit en els darrers anys en empreses com Indra Sistemas Sa, empresa que dedica al voltant del 27% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol i sistemes de tir i de defensa electrònica

Tal com les mutualistes expliquen en les seves cartes, INDRA participa a més en el Programa de les Corbetes Avante 2200 de Navantia destinades a l’Aràbia Saudita, actual contendent en la guerra del Iemen. Per si això no fos poc, Indra també es lucra amb la gestió de les polítiques de control fronterer que vulneren els drets fonamentals de les persones refugiades que fugen de territoris en conflicte com el Iemen.

Les mutualistes-activistes han estat cridades a publicar a través de Twitter i Instagram l’escrit amb la denuncia feta al president Ignacio Garralda i al Consell d’administració de l’entitat financera.

Aquest és l’escrit:

En condició de mutualista de la Mútua Madrileña i amb número de pòlissa xxxxx, em dirigeixo a vostès avui, dia de la Junta General Ordinària, per a manifestar el meu total desacord amb les inversions que fa la seva entitat en empreses relacionades amb el negoci de la guerra.

Les dades que exposaré a continuació són resultat de les investigacions realitzades pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau que, juntament amb les altres entitats que formen la Campanya Banca Armada, porten quinze anys fent recerca i denunciant el controvertit vincle entre les entitats financeres i les empreses d’armament.

Sr. Garralda, durant l’any 2019, Mútua Madrilenya va invertir 3.283.600€ a Indra, empresa que dedica al voltant del 27% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol i sistemes de tir i de defensa electrònica.

Indra és una de les empreses més protegides de l’Estat Espanyol, amb una taxa de creixement de vendes del 455% durant el període 2006-2015. L’empresa copa el 19,4% de les vendes de defensa en el sector de vehicles terrestres, domina les vendes de defensa en el sector espacial i acumula un 38,6% de les vendes de defensa en el sector de míssils, a més de ser present en els sectors naval, aeronàutic i, òbviament, també en l’electrònic-informàtic, on acapara prop de la meitat del total de les vendes de defensa i la major part del manteniment i modernització de l’electrònica de múltiples programes d’armament.

No està de més recordar que Indra aconsegueix contractes públics que consumeixen grans quantitats dels pressupostos estatals i europeus, sent el Ministeri de Defensa espanyol un dels seus clients principals. Aquests fons podrien dedicar-se a altres qüestions més necessàries com són la sanitat o l’educació, i en l’actual context d’emergència sanitària ens estem adonant de la importància d’invertir la despesa militar en despesa social.

En lloc d’això, Indra aconsegueix postular-se com un actor de referència en la indústria del desenvolupament de la guerra. Un dels seus contractes més controvertits és el que ha signat per al Programa de les Corbetes Avante 2200 de Navantia, destinades a l’Aràbia Saudita, actual contendent a la guerra del Iemen. Per si això no fos poc, Indra també es lucra amb la gestió de les polítiques de control fronterer que vulneren els drets fonamentals de les persones refugiades que fugen de territoris en conflicte com el Iemen. Ningú hauria d’haver de migrar i ningú hauria de ser mai considerat “il·legal” ni veure’s sotmès a aquesta realitat tan lamentable que la Unió Europea sosté gràcies a empreses com Indra a les seves fronteres.

Sr. president i membres del consell d’administració, com a mutualista d’aquesta entitat i, més enllà d’això, amb l’ànim de ser coherent amb el que penso i actuar amb responsabilitat, els demano fermament que deixin d’invertir en empreses que es lucren amb el negoci de la guerra i que incloguin en la seva política d’inversions una clàusula que impedeixi que torni a ocórrer una inversió tan controvertida com la que han executat amb Indra.