CaixaBank ha convocat aquest matí la seva junta d’accionistes per aprovar la seva fusió amb Bankia. La Campanya Banca Armada, gràcies a  9.847 accions delegades per accionistes d’aquesta entitat bancària, hi intervé per denunciar, un cop més, les inversions en empreses de la indústria de l’armament que continua realitzant CaixaBank.

Aquesta és la intervenció de Gemma Isern, activista de la Campanya Banca Armada:

Bon dia senyors i senyores accionistes, membres del Consell d’Administració, senyor President.

El meu nom és Gemma Isern i estic intervenint en aquesta junta d’accionistes com a membre de la Campanya Banca Armada, promoguda pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, l’Observatori del Deute en la Globalització, FETS, Alternativa Antimilitarista-Moviment d’Objecció de Consciència, Col·lectiu RETS i la Fundació Novessendes.

Els parlo en representació d’un total de 9.847 accions que ens han delegat 4 accionistes, per a denunciar avui en aquesta junta les inversions en empreses de la indústria de l’armament que continua realitzant CaixaBank. I de pas, explicarem i denunciarem també les que realitza Bankia, ja que el motiu d’aquesta junta extraordinària és aprovar la fusió de les dues entitats.

. Sr. Jordi Gual, durant el període 2014-2019, el banc que vostè presideix ha finançat empreses d’armament per valor de més de 121 milions d’euros. Permeti’m recordar-li els “Principis d’actuació de la Política corporativa de relació amb el sector de la defensa”, en l’apartat 5.3 sobre les exclusions, on textualment diu:

“Cap empresa del Grup proporcionarà serveis financers a […] empreses que venen armament a països o grups que estan subjectes a l’embargament d’armes de la Unió Europea, Estats Units i/o les Nacions Unides”. 

. Doncs bé, hi ha documentats almenys set casos d’enviaments de material bèl·lic fabricat a Espanya a zones en conflicte, i un d’ells té com a escenari la República Centreafricana i com a protagonista l’empresa espanyola d’explosius i projectils MAXAM, que vostès financen.

. El programa iTrace que duu a terme l’organització Conflict Armament Research amb fons de la Unió Europea, recull evidències gràfiques que demostren una troballa de municions de petit calibre, inferiors a 20 mm, el setembre de l’any 2014, quan el conflicte i l’embargament a República Centreafricana seguien vigents. Aquestes troballes es van produir en dependències de la base militar de M’Poko, a 7 quilòmetres de la capital, Bangui, on hi ha l’aeroport internacional; i procedeixen de dos fabricants espanyols: Nobel Sport Espanya i Maxam Outdoors S.A. A l’informe consta que Maxam va subministrar les municions a un usuari que apareix com desconegut, però no ha estat possible determinar la ruta des d’aquest usuari fins als civils armats i les milícies anti-Balaka, destinataris finals de la munició.

. Sr. Gual, vostè sap que no és l’únic cas en què es troba municions de Maxam en zones en conflicte, després dels fets ocorreguts amb Maxam Anadolu. És CaixaBank conscient que està finançant un holding empresarial que fa exportacions a països en conflicte i amb embargament d’armes? Pensen seguir oferint-los suport financer? Quina explicació pot oferir-nos per justificar una inversió d’aquest tipus per part del banc que presideix? No li fa vergonya tenir una política de relacions financeres en matèria de defensa i incomplir-la de manera tan flagrant?

. Però no només Caixabank està finançat a Maxam, sinó que Bankia també. Concretament li ha atorgat, durant el període 2014-2019, 55 milions d’euros en crèdits. I això no és tot sinó que l’any 2019, CaixaBank va ampliar el seu horitzó d’inversió en empreses d’armament i va començar a ser accionista d’Indra, empresa dedicada, entre altres coses, a l’electrònica militar i a la militarització de fronteres, mitjançant una compra d’accions que va ascendir a gairebé 2 milions i mig d’euros.

. Bankia també té relació amb Indra, a qui ha finançat amb gairebé de 30 milions d’euros durant el mateix període 2014-2019. Per a nosaltres, el cas d’Indra és especial, perquè aconsegueix grans contractes públics, que consumeixen ingents quantitats dels pressupostos estatals i europeus. Aquests fons podrien dedicar-se a altres qüestions, més necessàries, com són la sanitat o l’educació. En lloc d’això, Indra aconsegueix postular-se com un actor de referència en aquesta indústria del desenvolupament de la guerra. Prova d’això és la seva actual designació per part del Govern espanyol com a coordinadora nacional industrial en el programa europeu de Defensa FCAS (Future Combat Air System), el major programa conjunt europeu de defensa fins al moment o, tal com preferim anomenar-lo nosaltres, d’economia de guerra. INDRA també ha signat contractes per al Subministrament de Sistemes de Defensa Electrònica a més dels Sistemes IFF CIT-25D per al Programa de les Corbetes Avante 2200 per a l’Aràbia Saudita, actual contendent en la guerra del Iemen i que té una monarquia propensa a vulnerar els drets humans i, dit sigui de pas, molt amiga de la nostra.

. Continuem mantenint que el cas de INDRA és especial perquè també es lucra amb la gestió de les polítiques de control fronterer que vulneren els drets fonamentals de les persones refugiades que fugen de territoris en conflicte com el Iemen; o que simplement es veuen obligades a migrar perquè no poden viure als seus països d’origen per culpa del sistema econòmic que vostès alimenten. Ningú hauria d’haver de migrar i ningú hauria de ser mai considerat “il·legal” ni veure’s sotmès a aquesta realitat tan lamentable que la Unió Europea sosté gràcies a empreses com Indra a les seves fronteres.

. Sres. i Srs. accionistes, són els seus diners el que s’estan invertint en la fabricació d’armament.

. Sr. President i membres del Consell d’Administració, cada vegada hi ha més accionistes i clients del seu banc que s’oposen a la seva política d’inversions i, no obstant, el que està fent CaixaBank, Sr. Gual, és ampliar encara més la cartera d’empreses d’armament a les que finança. No sabem quins són els seus plans a llarg termini, però podem dir que invertir encara més en empreses que es lucren gràcies al sofriment i la guerra, no és el camí. Així que l’instem a vostè i als membres del Consell d’Administració presents, a que facin un exercici de responsabilitat i finalitzin la seva relació amb les companyies que es beneficien del negoci de la guerra.

. Altrament, des de la campanya Banca Armada, i gràcies a el suport de cada vegada més dels seus accionistes, seguim denunciant públicament que incrementar beneficis a costa de la guerra és una pràctica inhumana. Li recordaré, per acabar, el Pacte Mundial de Nacions Unides, que tan repetidament anomenen en les seves polítiques de responsabilitat social, concretament el principi número 2:

“Les empreses han d’assegurar-se que les seves empreses no són còmplices en la vulneració dels Drets Humans”.

Tenen vostès a les seves mans aquestes decisions. Sense el finançament d’institucions financeres com Caixabank, el 75% de les armes no es podrien fabricar.

#NOBANCAARMADA