Publicado en xarxanet.org
Elena Albouy, de Fundació Autònoma Solidària

“Banca armada” té en marxa una campanya de micromecenatge per participar en les juntes d’accionistes d’entitats financeres i denunciar la seva responsabilitat en la proliferació de la indústria armamentista.

BBVA va destinar a la indústria d’armament un total de 3.262 milions d’euros en el període 2005 – 2013. Banco Santander, 1.723 milions. Caixabank, més de 37 milions i Banc Sabadell, prop de 27 milions d’euros. Totes les dades, segons “Banca armada”, la campanya impulsada pel Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs, Setem, l’Observatori del Deute en la Globalització, Justícia i Pau i el col·lectiu RETS.

Des del 2007, la campanya Banca Armada treballa per despertar una opinió pública que pressioni les entitats financeres perquè aturin les relacions amb sectors empresarials socialment irresponsables, especialment amb les companyies productores i comerciants d’armes.

Jordi Calvo és professor a la Universitat Ramon Llull, activista per la pau, coordinador i investigador del Centre Delàs i una de les cares visibles de la campanya que, ja en reiterades ocasions, ha acudit a juntes d’accionistes i trobades amb entitats financeres per fer créixer la pressió i, com explica, “incomodar”.

Banca Armada, diu, malgrat ser una campanya focalitzada en un àmbit concret –la banca i el sector armamentista-, té una raó de ser i un àmbit d’acció més ampli:  “Denuncia les pràctiques empresarials i assenyala la responsabilitat d’unes decisions que fan que el món no avanci cap a millor, sinó el contrari, que provoquen una realitat injusta”.

De quines pràctiques parlem? Segons Jordi Calvo, de decisions de la banca que aplanen el camí a l’explotació laboral, a projectes contaminants, a negocis que forcen desplaçaments migratoris de comunitats o, focalitzant-se en el seu àmbit d’especialització, de participacions accionarials, préstecs i altres formes de finançament que propicien el comerç d’armes i, en conseqüència, la guerra.

La indústria armamentista

La indústria militar té un nivell d’endeutament, afirma Calvo, d’un 73%, que és la mitjana habitual en diferents sectors econòmics. Ara bé, en el sector armamentista, el percentatge suposa que sense el finançament de les entitats bancàries, més d’un 70% de les armes que avui existeixen al món no es podrien fabricar.

Segons Calvo, avui existeix un enorme complex militar industrial i una gran dedicació per organitzar l’estructura necessària perquè les societats estiguin preparades per a al guerra. Des del pacifisme, afirma, “es denuncia un procés equivocat, seguit des de fa milers d’anys, que genera motivacions per a la violència i que fa que les persones estiguin preparades per matar altres persones”. Organització que, de fet, afirma, “és dificultosa i requereix molt de temps, diners i una gran manipulació social que evoca a que les persones ho acceptin com a normal”. Aquesta normalitat és la que Banca Armada també vol trencar, com ja s’ha aconseguit amb l’esclavatge o les violències sobre les dones.

Una diferència existent per a ell, però, és “que de la indústria armamentista no se’n parla com a conseqüència de la pressió exercida pels lobbys, en defensa dels seus interessos”, ja que la indústria militar, diu, “dóna lloc a privilegis en els cossos militars i acumulació de riquesa en mans de corporacions privades”.

El comerç d’armes

Segons Amnistia Internacional (AI), el volum mitjà anual del comerç d’armes en els últims anys se situa en els 100.000 milions de dòlars. En un 70%, provenen dels 5 membres permanents del Consell de Seguretat de la ONU (Estats Units, Rússia, Xina, França i Regne Unit). Ara bé, entre els 10 principals fabricants s’hi troben també Alemanya, Itàlia i, en setè lloc, l’Estat espanyol, que, en la última dècada, ha multiplicat per 10 el volum d’exportacions d’armes.

El desembre de 2014 va entrar en vigor el Tractat Internacional sobre Comerç d’armes, que estableix els requisits perquè els Governs estatals concedeixin o no l’autorització necessària perquè les empreses venguin armament a altres Estats. Autoritzacions i negociacions, d’altra banda, rellevants en les estratègies de política exterior seguides pels Estats, afirma Calvo. Aquests requisits tenen a veure amb el compliment dels drets humans per part dels governs compradors o l’existència de conflictes armats allà on es vulguin exportar.

Jordi Calvo: “Existeix un enorme complex militar que prepara les societats per a la guerra i que necessita, esforços de temps, diners i manipulació”

L’Estat espanyol ha ratificat el tractat i compta, a més, amb la Llei 53/2007 i dos reials decrets, un del 2008 i un del 2011, que, segons Jordi Calvo, són “millors i més estrictes que la normativa internacional”. Ara bé, malgrat l’existència de llei positiva, qui la interpreta i l’aplica no és un cos independent, sinó que una reunió de diferents ministeris, per tant, el Govern, decideix en quins casos s’autoritza i en quins casos no. Aquest procés ha conduït, per exemple, a venda d’armes a l’Aràbia Saudita.

Una altra de les problemàtiques apuntades per l’activista és la relació entre qui pren la decisió i el sector privat de producció i comerç d’armes. L’actual Ministre de Defensa, Pedro Morenés, que ja havia estat Secretari d’Estat de Defensa i Secretari d’Estat de Seguretat durant l’època de Jose María Aznar; va estar vinculat a nombroses empreses de fabricació d’armament entre el 2004 i el 2011, any en què va començar a encapçalar el Ministeri de Defensa que avui compra armament i forma part en l’autorització de la venda.

“Veus contra la banca armada”

La campanya Banca Armada actua en una doble direcció: d’una banda, “denuncia el model econòmic neoliberal i irresponsable que genera pobresa i injustícia” i d’altra, “promou un canvi des del pacifisme i la cultura de pau”. Un dels seus principals objectius és, per tant, “mostrar que els bancs tenen una responsabilitat en la violència i la guerra que es desprèn de la fabricació i del comerç d’armes, perquè sense el seu suport, hi hauria menys armes al món i, per tant, menys guerres i menys violència”.

Fins el 21 de març Banca Arma té en marxa el verkami “Veus contra la banca armada“,  amb què volen participar en les juntes d’accionistes dels principals bancs espanyols per denunciar les inversions en el sector armamentista.

Jordi Calvo matisa que la campanya no té un objectiu concret de participar en les juntes per demanar que aturin les inversions. “Seria ingenu pensar que les decisions funcionen d’acord amb les peticions dels accionistes amb menys capital” (accions que ostenten perquè els les cedeixen altres accionistes). Segons explica, algunes entitats financeres han deixat d’invertir en alguns tipus d’empreses armamentistes concretes, el que és interpretat per ell com un petit èxit, però no el principal. L’èxit és, diu, “poder parlar d’un problema sistèmic del que és quasi impossible parlar”.

A més, afegeix, “és important no entrar a formar part de la lògica del sistema capitalista ni caure en la trampa de creure que el sistema és tan bo que fins i tot el pots canviar des de dins”. El verkami, per tant, d’una banda, és una eina de difusió per arribar a més persones. D’altra, “al banc li molesta la presència de pacifistes a les juntes d’accionistes on s’enalteixen els èxits aconseguits, l’incomoda”.

Ni el Verkami ni la campanya “Banca Armada” poden interpretar-se, explica, “sota l’òptica empresarial de resultats realitzables i possibles en el curt termini, i tampoc és l’objectiu”. Campanyes amb objectius concrets duen sovint, diu, a posicions acordades que són interpretades com un èxit per totes les parts i que, en realitat, només modelen i fan una cara més amable del problema de fons, que és una estructura de relacions de poder injustes i generadora de violències. Davant d’això, explica, “Banca Armada seguirà sent-hi per denunciar-ho”.