Participen en aquest vídeo:

Edgard Vega – Membre del Centre d’Estudis per la Pau Josep Manuel Delàs.

Esther Paulo – Directora de la Fundació Novessendes.

Marie Faye – Presidenta de Diomcoop, cooperativa que cerca alternatives dignes a persones vulnerables en situació irregular.

Bon dia senyors i senyores accionistes, membres del consell d’administració, senyor president.

El meu nom és Edgard David Vega i els parlo com a membre de la Campanya Banca Armada, promoguda pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, l’Observatori del Deute en la Globalització, FETS, Alternativa Antimilitarista-Moviment d’Objecció de Consciència, Col·lectiu RETS i la Fundació Novessendes.

Per quart any consecutiu, volem alçar la veu per a denunciar les polítiques d’inversió i finançament que venen desenvolupant en empreses d’armes durant els últims anys. Segons les dades que hem pogut obtenir, vostès continuen invertint o concedint crèdits a una sèrie d’empreses vinculades al negoci de la guerra, la militarització i securitització de les fronteres i les nostres societats.

Hem pogut confirmar que en el període 2014-2019 la seva relació amb la indústria armamentista s’ha materialitzat mitjançant una suma total d’inversions i finançament que ha ascendit a més de 85 milions d’euros.

Concretament, va atorgar 55 milions d’euros en crèdits a l’empresa MAXAM l’any 2014, aquest fet ja l’hem denunciat anys anteriors en aquesta junta, però volem recordar-lo atès que MAXAM és una de les empreses d’explosius militars més grans del món. Fabrica i exporta tot tipus d’explosius civils i militars: municions de morter, de calibre mitjà, d’artilleria i d’armes lleugeres; granades subaquàtiques i bombes adossades, entre altres.

D’altra banda, va finançar amb gairebé 30 milions d’euros a INDRA, empresa que dedica al voltant del 27% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol i sistemes de tir i de defensa electrònica.

Per a nosaltres, el cas d’Indra és especial, perquè aconsegueix grans contractes públics, que consumeixen ingents quantitats dels pressupostos estatals i europeus. Aquests fons podrien dedicar-se a altres qüestions, més necessàries, com són la sanitat o educació. En lloc d’això, Indra aconsegueix postular-se com un actor de referència en aquesta indústria del desenvolupament de la guerra. Prova d’això és la seva actual designació per part del Govern espanyol com a coordinadora nacional industrial en el programa europeu de Defensa FCAS (Future Combat Air System), el major programa conjunt europeu de defensa fins al moment o, tal com preferim anomenar-lo nosaltres, d’economia de guerra. INDRA també ha signat recentment contractes per al Subministrament de Sistemes de Defensa Electrònica a més dels Sistemes IFF CIT-25D per al Programa de les Corbetes Avante 2200 per a l’Aràbia Saudita, actual contendent en la guerra del Iemen i que té una monarquia propensa a vulnerar els drets humans i, dit sigui de pas, molt amiga de la nostra.

Però continuem mantenint que el cas de INDRA és especial perquè també es lucra amb la gestió de les polítiques de control fronterer que vulneren els drets fonamentals de les persones refugiades que fugen de territoris en conflicte com el Iemen; o que simplement es veuen obligades a migrar perquè no poden viure als seus països d’origen per culpa del sistema econòmic que vostès alimenten. Ningú hauria d’haver de migrar i ningú hauria de ser mai considerat “il·legal” ni veure’s sotmès a aquesta realitat tan lamentable que la Unió Europea sosté gràcies a empreses com Indra a les seves fronteres.

Sr. President i membres del Consell d’Administració, en la seva Política de Finançament de Sectors controvertits figuren dos compromisos sobre aquest tema. El primer:

• “No es finançaran operacions l’objectiu de les quals siguin empreses amb vinculació demostrada en la fabricació, distribució o comercialització d’armes controvertides”. Però senyor Goirigolzarri, quina arma no és controvertida? Quina arma és garant de pau?

El segon:

• “No es finançaran operacions d’empreses d’armament el país de nacionalitat del qual o residència mantingui conflictes armats o figuri en la relació de països sotmesos a embargaments”. Però senyor Goirigolzarri, què hi ha de les empreses nacionals espanyoles com INDRA i MAXAM que es lucren del negoci de la guerra i de la militarització a les fronteres? Està disposat a comprometre’s a no finançar més els seus projectes?

Tenen vostès a les seves mans aquestes decisions. Sense el finançament d’institucions financeres com Bankia, el 75% de les armes no es podrien fabricar.

Des de la campanya Banca Armada, en nom de totes les persones accionistes crítiques amb les seves polítiques de finançament de la indústria de la guerra i en nom de totes les persones migrades, volem demanar a Bankia que deixi d’invertir i finançar aquest tipus d’empreses.

Moltes gràcies per escoltar-nos, esperem que aquesta denúncia remogui una mica les seves consciències i deixin de pensar únicament en els seus dividends.