Participen en aquest vídeo:

Ahmeh Mohamed Saleh – Activista de Setem Comunitat Valenciana

Nina González – Coordinadora des de 2013 de Finançament Ètic i Solidari (FETS)

Teresa de Fortuny – Investigadora del Centre Delàs en els àmbits d’arsenal nuclear i empreses de la indústria militar.

Bon dia senyors i senyores accionistes, membres del consell d’administració, senyora presidenta.

Els nostres noms són Eduardo Aragón i Gemma Amorós, i intervenim en aquest fòrum com a membres de la Campanya Banca Armada, promoguda pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, l’Observatori del Deute en la Globalització, FETS, Alternativa Antimilitarista- Moviment d’Objecció de Consciència, Col·lectiu RETS i la Fundació Novessendes.

Representem a 6 accionistes que, malgrat les dificultats de la crisi sanitària que estem vivint, han fet l’esforç de delegar-nos un total de 31.188 accions per a què tornem, un any més, a alçar la veu per a denunciar les polítiques d’inversió i finançament que vénen desenvolupant en empreses d’armament durant els últims anys.

Sra. Botín, segons les dades que hem pogut obtenir, vostès continuen invertint o concedint crèdits a una sèrie d’empreses vinculades amb el negoci de la guerra, el disseny i manteniment d’armament nuclear, la militarització i la securitizació de les nostres fronteres i societats. El banc que presideix, a més, té el nefast honor de ser el que més diversificada té la seva relació amb les empreses del sector de defensa o, tal com preferim anomenar-lo nosaltres, del sector de l’economia de guerra.

Hem pogut confirmar que durant el període 2014-2019, el Banc Santander ha apostat per relacionar-se amb almenys 15 empreses de l’economia de la guerra. El muntant total de tots aquests crèdits i inversions –únicament dels que tenim coneixement-, ha ascendit a una suma total en euros de gairebé 3.000 milions d’euros. Repetim, gairebé 3.000 milions d’euros, destinats a finançar la indústria de la guerra.

I quines empreses són aquestes? A què es dediquen? Doncs bé, n’hi ha de tota mena. Empreses Marca Espanya, com MAXAM hòlding, una de les majors fabricants d’explosius i munició militar del món a través de la seva filial EXPAL, a la qual van atorgar 283 milions d’euros en crèdits només en aquest període 2014-2019. També està el binomi INDRA-NAVANTIA, finançat amb 82 milions, que han signat recentment contractes per al Subministrament de Sistemes de Defensa Electrònica a més dels Sistemes IFF CIT-25D per al Programa de les Corbetes Avante 2200 per a l’Aràbia Saudita, actual contendent en la guerra del Iemen i que té una monarquia propensa a vulnerar els drets humans.

Sra. Botín i membres del consell d’administració, creuen vostès que és moralment ètic continuar ajudant aquestes empreses a finançar-se, mitjançant la concessió de crèdits revolving o participant com bookrunners en les seves emissions de bons a empreses que signen aquest tipus de contractes?

També volem destacar la seva relació amb les indústries que participen del negoci de l’armament nuclear, que per si no ho saben encara, és el més perillós i destructiu per a la vida mai dissenyat. Segons revela l’informe, Shorting our security: Financing the companies that make nuclear weapons, escrit i publicat per PAX, Profund i ICAN, vostès han decidit invertir part del patrimoni dels seus accionistes en les següents empreses: Thales, 581 milions d’euros, Safran, 434 milions, Boeing, 372 milions, Airbus, 295 milions, Fluor, 129 milions, Honeywell International, també 129 milions i Serco, 12 milions. En total, 1.953 milions d’euros.

Analitzarem una mica quina relació tenen aquestes grans empreses amb l’armament nuclear.

Boeing, per exemple, està construint noves armes nuclears per als Estats Units mitjançant un contracte de 297 milions d’euros per al que es denomina “Dissuasió Estratègica Terrestre” que reemplaçaran als míssils balístics intercontinentals nuclears ICBM Minuteman III. Aquest gegantesc fabricant també manté altres contractes relacionats amb aquests míssils, que ascendeixen a un total de més 620 milions d’euros.

Una altra d’aquestes empreses, Fluor, està involucrada en diverses instal·lacions empresarials d’armes nuclears estatunidenques. A través d’una empresa conjunta, Savannah River Nuclear Solutions (SRNS), té un contracte de 7.100 milions d’euros per a construir components clau per al programa W88 Alt 370, l’ogiva nuclear desplegada en el míssil Trident II.

Sra. Presidenta i membres del Consell d’Administració, són conscients que dues terceres parts de les seves inversions en armament estan destinades a empreses relacionades amb armes nuclears?

Tenen vostès a les seves mans revertir aquestes decisions en un futur i deixar de finançar a aquestes empreses. Sense l’ajuda o finançament de bancs com el Santander, a les empreses d’armament els costaria molt més dur a terme les seves activitats. Activitats tacades de sang, vermella, com el seu color corporatiu.

Suposem que de moment els compensa continuar fent-ho atès que no veuen tacades les seves mans ni els comporta cap risc per a la seva reputació, però cada vegada més gent comença a conscienciar-se: ja són 81 els països que han signat el Tractat de No Proliferació d’Armes Nuclears, i 36 els que l’han ratificat.

No està de més recordar els efectes que tindria un desastre nuclear: recordem Hiroshima, recordem Nagasaki, recordem Txernòbil, recordem Fukushima. Intentin imaginar com es gestionaria sanitàriament una altra catàstrofe d’aquestes magnituds, que no coneix fronteres i els efectes nocius de les quals perduren dècades. La crisi que estem vivint per la pandèmia del Covid-19, al seu costat, no és res. Els professionals de la salut són clars: “no hi ha cap forma per a respondre adequadament a una guerra nuclear. La nostra única solució és treballar junts com una comunitat global, per a prevenir que ocorri” .

Des de la campanya Banca Armada, en nom de totes les persones accionistes crítiques amb les seves polítiques de finançament de la indústria de la guerra, volem exigir al Banc Santander que deixi d’invertir i finançar a aquest tipus d’empreses d’una vegada per totes. Esperem que la nostra denúncia a poc a poc els vagi calant i removent les seves consciències, i que deixin de pensar únicament en els seus resultats anuals i els seus dividends.