La campanya Banca Armada denuncia les inversions en armament de Bankia en la seva última Junta d’accionistes

  • Maria Fraile, activista de la Campanya Banca Armada, ha denunciat les inversions de Bankia en Indra, empresa que desenvolupa electrònica militar que s’utilitza a la guerra del Iemen.
  • La campanya també ha recordat els vincles de Bankia amb MAXAM, una de les empreses d’explosius militars més grans del món.
  • Amb la intervenció aquest matí a la Junta d’Accionistes de Bankia, Banca Armada inicia un nou any de denúncies als òrgans de govern dels principals bancs espanyols que financen la indústria de l’armament, el control fronterer i la producció d’armes nuclears.

València, 23 de març de 2021. La Campanya Banca Armada ha denunciat aquest matí, per cinquè any consecutiu, la participació de Bankia en empreses relacionades amb la producció d’armament. Maria Fraile, activista de Fundació Novessendes i en representació de la Campanya Banca Armada, ha intervingut a la Junta d’Accionistes de Bankia per recordar que aquesta entitat financera ha invertit i concedit crèdits sistemàticament durant els darrers anys  a empreses vinculades amb el negoci de la guerra i la militarització i securitització de les fronteres i  les nostres societats.

Segons dades de la campanya, durant el període 2014-2019, aquest banc ha donat suport i serveis financers a la indústria armamentística per valor de més de 85 milions d’euros. Bankia va donar suport a l’emissió de gairebé 30 milions d’euros de bons de Indra Sistemas S.A., empresa que dedica al voltant del 19% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol i sistemes de tir i de defensa electrònica.

“El cas d’Indra és encara més significatiu perquè ha aconseguit postular-se com un actor de referència en aquesta indústria armamentista i de seguretat, sobretot fronterera”, ha senyalat Maria Fraile. Prova d’això és la seva actual funció, atorgada pel Govern espanyol, com a coordinadora nacional industrial en el programa europeu de Defensa FCAS (Future Combat Air System) per al desenvolupament d’un nou avió de combat, el més gran programa conjunt europeu de defensa fins al moment.

A més, Indra és una de les grans beneficiàries del finançament en R + D per a projectes de seguretat fronterera. Indra va coordinar el projecte PERSEUS per al desenvolupament d’Eurosur, el sistema de vigilància fronterera de la UE i està involucrada en l’OCEAN2020, el primer projecte finançat pel Fons Europeu de Defensa que té l’objectiu d’integrar plataformes navals no tripulades en la vigilància marítima i en les missions d’intercepció. El material militar que fabrica Indra i els objectius per als quals es fabrica són més que qüestionables, ja que serveixen per enfortir les polítiques de control fronterer que vulneren els drets fonamentals de les persones refugiades que fugen de territoris en conflicte com el del Iemen: “Ningú hauria d’haver de migrar i ningú hauria de ser mai considerat ‘il·legal’ ni veure’s sotmès a aquesta realitat tan lamentable que la Unió Europea sosté gràcies a empreses com Indra a les seves fronteres”.

Bankia també va participar en crèdits aportant un total de 55 milions d’euros a MAXAM en l’any 2014, una de les empreses d’explosius civils i militars més grans del món, que fabrica i exporta municions de morter, de calibre mitjà, d’artilleria i de armes lleugeres, granades subaquàtiques, i bombes adhesives, entre d’altres.

Davant d’aquestes dades, la Campanya Banca Armada ha demanat al president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri i al seu consell d’administració que aturin avui mateix les inversions en el negoci de la guerra: “tenen vostès a les seves mans aquestes decisions. Sense el finançament d’institucions financeres, el 75% de les armes no es podrien fabricar”.

Comencen les Juntes d’Accionistes 2021

Amb la intervenció d’aquest matí, la Campanya Banca Armada inicia la seva participació a les Juntes d’Accionistes dels principals bancs espanyols i mútues d’aquest any, gràcies a la cessió de vots d’accionistes crítics amb les diferents entitats bancàries. Divendres farem sentir la nostra veu a les juntes de Banc Sabadell i Banco Santander, i el pròxim 20 d’abril a la junta de BBVA.

La campanya inclourà enguany una novetat: a través de la recentment presentada webApp de Banca Armada (projecte de Fundació Novessendes, Setem Comunitat Valenciana, amb el suport del Centre Delàs), accionistes i clients trobaran un model de carta per denunciar les inversions en el negoci de la guerra que podran enviar directament a les grans entitats financeres espanyoles.

Sobre la campanya Banca Armada

La campanya està formada actualment per nou organitzacions -Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, l’Observatori del Deute en la Globalització, FETS, Alternativa Antimilitarista-Moviment d’Objecció de Consciència, Col·lectiu RETS, la Fundació Novessendes i la Fundació Finanzas Éticas- que tenen com a objectiu denunciar els vincles dels bancs convencionals amb la indústria de l’armament per sensibilitzar la societat sobre la relació d’aquestes pràctiques financeres amb les tragèdies humanes i els conflictes internacionals. www.bancaarmada.org

Podeu llegir el text de la intervenció completa a la Junta d’Accionistes aquí.

Podeu veure el vídeo de la intervenció a la Junta d’Accionistes aquí.

Per a més informació i entrevistes:

– Maria Vázquez (Centre Delàs d’Estudis per la Pau)

premsa@centredelas.org – 633 561 498 – 93 441 19 47

– Marina Ubach (Setem Catalunya)

comunicacio@setem.org / 661 464 220