El 2 juny vam realitzar una jornada d’activisme creatiu crear col·lectivament dues accions reivindicatives sobre drets humans en el marc de les campanyes Banca Armada i Roba Neta (una xarxa internacional que reivindica una indústria tèxtil justa, impulsada a Catalunya per SETEM). La jornada va combinar formació i treball en petit grup, i va ser dinamitzada per l’agència EnMedio a l’Associació Rosa Sensat, a Barcelona.
Formació en activisme creatiu
Durant el matí de formació, en Leo i l’Oriana d’EnMedio ens van explicar com funciona el nostre cervell per recordar una imatge. Tot allò que veiem ho associem a un relat, a una història, i que després, quan ho expliquem, també el dotem d’una narrativa. Així, la realitat és una construcció subjectiva però alhora existeix un paradigma compartit socialment. A l’hora de pensar una acció activista que deixi empremta en el públic, cal tenir en compte quins relats (de la societat o d’una marca) existeixen per tal de poder-los confrontar.
A vegades es pot fer servir una mentida per transmetre una veritat, d’aquí els jocs, les irones, la sàtira…les mentides també són part de la realitat, que inclou el que pensem, sentim i comuniquem. Sobretot és important que el nostre relat activista jugui amb allò inesperat, que funcioni com a conflicte davant de la quotidinaeitat. Una imatge pot ser un relat!
PREPAREM UNA ACCIÓ ACTIVISTA
Per pensar la nostra acció, primer cal que definim un marc: quan la volem fer? On? Qui la farà? Què volem provocar i com volem fer-ho? Volem involucrar la gent? És important tenir en compte el punt de vista des d’on volem mirar el conflicte, ja que tota imatge té un punt de vista associat. No importa si la imatge no és real, però ho ha de semblar: l’activisme fa possible l’impossible i visible l’invisible, tenint en compte que les coses no s’han d’explicar, si no de mostrar.
Pel que fa als espais, cal tenir en compte que existeixen diferents tipus: de producció, de destrucció (on hi ha el conflicte, les injustícies), de consum, de decisió (com ara les juntes d’accionistes), d’assumpció (és un espai mental, per exemple, el que simbolitza una targeta bancària).
D’altra banda, quines tàctiques podem fer servir? Podem actuar com a guerrilla de la comunicació i alterar signes d’una comunicació ja existent per canviar el seu sentit (sovint és més útil que suprimir-los), subvertir la publicitat, difondre informació falsa (si fem un fake, es important que després es reveli la veritat), fent una afirmació subversiva (exagerant o girant la truita), amb una foto participativa o feta amb una perspectiva concreta que permet llegir un missatge crític, etc., mitjançant versions de relats tradicionals, etc.
Si sou activistes i esteu pensant a crear una nova acció, tingueu en compte: amb quin objectiu, en quin marc (espai/temps), per a quina audiència, amb quina tàctica i, finalment, la forma i el contingut específic de la vostra denúncia. Esperem que aquest article us hagi estat útil i que us mobilitzeu per les vostres idees transformadores!
